'Un poema no escrit', d'Auden

Dichtung und Wahreit o An Unwritten Poem és el títol de la sèrie de cinquanta poemes en prosa que Wystan Hugh Auden va escriure el 1959. Es tracta d’unes peces que són alhora líriques i assagístiques, reflexions breus sobre el paper de la veritat, la sinceritat, l’honestedat i l’autenticitat en el quefer poètic. Aprofitant que les estic traduint, us en mostraré algunes:

II

A un poema qualsevol escrit per algú altre, el primer que li demano és que sigui bo (qui l’ha escrit té ben poca importància); a qualsevol poema escrit per mi, el primer que li demano és que sigui genuí, identificable, talment la meva lletra, com a cosa que ha estat escrita, a fi de bé o a fi de mal, per mi. (Pel que fa als seus propis poemes, les preferències del poeta i les dels seus lectors sovint s’encavallen però rarament coincideixen.)

Of any poem written by someone else, my first demand is that it be good (who wrotte it is of secondary importance); of any poem written by myself, my first demand is that be genuine, recognizable, like my handwriting, as having been written, for better or worse, by me. (When it comes to his own poems, a poet’s preferences and those of his readers often overlap but seldom coincide.)