diumenge, 20 de setembre del 2009

Fòrum policial

Gràcies a l’excel·lent blog d’en Llorenç Carreras, eLiteratura, he tingut accés al menut de la notícia. El pas va tenir lloc el passat 2 de setembre a l’aeroport de Palma, quan Ivan Cortès es disposava a agafar un vol cap a Londres. Dos guàrdies civils li demanaren la documentació i ell els la mostrà, amb normalitat i responent en la llengua del país a les preguntes que li feren. Cosa que no els va agradar. Els agents el van fer entrar d’una revolada dins una estança, li cridaren “¡Ahora verás tú!” i li van pegar al cap, a la panxa i a la boca, per on va començar a sagnar. Tot seguit li van dir que els havia faltat al respecte parlant-los en català. En aquell moment entraren dos guàrdies civils més i van demanar què havia passat. Un d’ells respongué: “Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano”.

L’Ivan Cortès, que és valent, ha denunciat els fets davant l’Oficina de Drets Lingüístics de l’Obra Cultural Balear, i sembla que el delegat del govern espanyol a Balears, Ramon Socías, no té res a dir-hi ni a fer al respecte. Això sí, la Guàrdia Civil ha denunciat Ivan Cortès per desordre públic, i aviat serà citat a declarar al jutjat. Però el més interessant –per a mi– del cas és el següent. L’endemà, en un fòrum d’Internet anomenat Foro Policía, un col·lega del cuerpo valorava així la gesta: "Los que le pegaron (que parece ser que es cierto) tambien se pasaron, con haberle retenido, registrado y varias cosas más a fin de que perdiera el vuelo ya había sufiente y hubiese entendido que ir de chulo no trae nada bueno". Un comentari que és per emmarcar-lo, per tal com resumeix la relació secular (i actual) entre Espanya i Catalunya.

Perquè Espanya és exactament això: el policia a qui, davant la realitat catalana, “se le va la mano”, i el qui opina que s’ha de ser més subtil i limitar-se a “retener, registrar y molestar a los que van de chulos, hacer QUE PIERDAN EL VUELO". El primer policia és de la Falange o del PP; el segon és del PSOE o de Ciutadans. I la feina principal –la missió històrica– del PSC és aplanar-los el camí a tots, predicant tothora que els policies susdits són els bons, i que la gent com Ivan Cortès són radicals, extremistes i esburbats. Però els bramuls fan ranera. Perquè la foia moral i psíquica que hi ha entre Catalunya i Espanya s’eixampla com més va més, i la cantarella policial i antidemocràtica del PSC sona clarament com el que és. Per això el discurs del PSC, i el PSC mateix, no tenen futur a Catalunya.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

EL PSC PENJAR A EL PSOE....VINGA JA¡ PRIMER CAL ACABAR LES CASA NOVES QUE SE ESTAN FENT.
JUGANT AMB BCN.

Clidice ha dit...

No ens els treurem mai del damunt?

Joan Calsapeu ha dit...

Sí: ens els traurem del damunt quan vulguem, perquè depèn únicament de nosaltres. Dipositant un vot dins una urna -un gest tan humil com poderós- ja els fem fora. Amb un gest més solemne, com ara la proclamació unilateral d'independència, també els podem engegar.

El sentit de la realitat demana començar per multiplicar els petits gestos i culminar solemnement el procés.