Divendres passat, l’ordinador es va ennegrir. Dissabte i diumenge el dol va continuar. Dilluns va comparèixer el metge dels ordinadors, va prémer el botó d’inici i la màquina es va engegar com si res fos estat. I jo que em volia fondre. “¿Per què abans no funcionava i ara sí?”, li demano. “És que aquesta pregunta no s’ha de fer”, respon ell, amb cara d’home neolític que assisteix a l’ascensió de la marea.
Em sembla que ho he entès. Les preguntes que no tenen resposta no contenen l’error en la resposta, sinó en la pregunta. Però si crec haver-ho entès és que no ho he entès, perquè l’error no deu estar ni en la resposta ni en la pregunta, sinó en la disposició d’esperit que li és prèvia: ço és, en la incapacitat d’assumir la perplexitat, la dèria malaltissa de voler-ho entendre tot, encara que sigui mentida.
Els tècnics informàtics són els filòsofs o filosops del segle XXI.
AL TEMPLE D'ÁNIMES PERDUDES
Fa 6 minuts
2 comentaris:
cal reconèixer que ha fet molt per la meditació transcendental la informàtica :(
La informàtica ens retorna a l'antiga dimensió de la incertesa,la inseguretat, la indefensió i la manca de control sobre l'entorn. I això -esclar- esperona la filosofia.
Publica un comentari a l'entrada