divendres, 4 de setembre del 2009

Arenys de Munt: no tenim por

Avui, al migdia, roda de premsa de la CUP a Arenys de Munt. Han parlat Xevi Safont-Tria, regidor a Mataró; Josep Manel Ximenis, regidor a Arenys de Munt; l’escriptor i investigador Jordi Bilbeny, i el portaveu de Maulets al Maresme. Servidor també hi era. I em ve de gust fer tres consideracions que resumeixen el que hem dit avui:

Primera: la consulta d’Arenys de Munt està blindada legalment. La jutge de Barcelona que se la vol carregar, senzillament no pot fer-ho: pot revocar l’acord que l’Ajuntament va prendre el 4 de juny, pel qual dóna suport a la consulta. Vejam. L’Ajuntament pot no donar suport a la consulta i tanmateix cedir la sala per a fer-hi les votacions, igual que la cedeix a un esbart perquè balli o a un grup de música perquè assagi. I si, arribats al cap del carrer, no es pot cedir legalment la sala, s’habilita un espai privat i avall que fa baixada.

Segona: Allò que va començar com un joc (o poca cosa més) destinat a generar debat, durant uns pocs dies, sobre l’autodeterminació, s’ha convertit en un esdeveniment polític de gran magnitud. Val a dir que l’objectiu no només s’ha assolit, sinó que s’ha anat molt més enllà del que ningú imaginava. Els artífexs de l’èxit són la Falange, Ciudadanos, UPyD, el conseller Joan Saura, el PP, la ministra De la Vega i el PSOE, l’advocat de l’Estat i la jutge inquisidora. Gràcies a tots.

Tercera: Independentment del que passi el 13 de setembre, ara mateix la collita ja és espectacular: l’Estat espanyol s’ha retratat com un artefacte talibà i antidemocràtic, que basa la seva estabilitat en la repressió de la paraula i del pensament; s’ha aconseguit un efecte multiplicador, en el territori, que de bell antuvi era impensable; s’ha visualitzat clarament l’eix que divideix els dos blocs polítics del país (unionistes i independentistes), per tal com tothom s’ha posicionat en una banda o l’altra; s’ha començat a trencar el mur mental de la por, en virtut del qual els catalans hem viscut tres-cents anys engorronits i amb el cap cot. En resum: s’està trencant el paradigma de la submissió inevitable i de la por, i el dia 13 comença a caminar un paradigma que no hauria de ser nou, car és el paradigma de la democràcia i de la llibertat.

Si podeu, veniu a Arenys de Munt, participeu de la festa, converseu amb la gent: els arenyencs exulten perquè han perdut la por i ja se senten lliures -ergo, ja ho són.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

seré a l'altra punta del país :( però TOTS SOM ARENYS ara mateix. Endavant!

Núria Calsapeu ha dit...

Evidentment ja hi pensava ser. Però ara més que mai!!

Joan Calsapeu ha dit...

Montse: gràcies. Ja ho sentiràs a dir i ja t'ho explicaré.

Núria, ahir De la Vega i en Rangel van posar més llenya al foc. No se'n saben estar: rabien. Però s'hi hauran d'esforçar més. Ens veiem a Arenys de Munt!

Sadurní ha dit...

Proposo una consulta semblant pel conjunt de la subcomarca del Lluçanès, d'on sóc originari. A veure si els ajuntaments em fan cas.

Salut,
S.

Joan Calsapeu ha dit...

Endavant les atxes, Sadurní!

Anònim ha dit...

Tots els pobles de catalunya em de fer una consulta es ora de treure pit no ens aronsem

Jordi ha dit...

Joan, benvolgut Joan, una de les coses que ja m'esperava del referèndum d'Arenys és que faria evident que la societat que empeny va qui-sap-les passes! més avançada que no la classe política, amb la qual cosa aquesta fa una altra vegada el ridícul. Ara, doncs, cal que aquella sigui majoritària. Segona cosa que es veu, si em permets redundar en les teves paraules: estatutets i parides així sempre les retallaran; però que la consulta no cap a la constitució espanyola és un argument molt pobret i desgraciat. Em penso que es veuen venir el dia que farem el referèndum nacional i comencen a acollonir-se. Jo tampoc no dormiria tranquil: no hem d'amollar pas. Molt ben dit que s'esquerda el mur de la por i la inacció. Salut i independència! Endavant!

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies per les teves paraules, Jordi. Estic convençut que entrem en una cruïlla decisiva en la qual "ells" cometran -cometen ja- molts errors; i que si nosaltres som assertius i coratjosos, el procés d'independència s'accelerarà -ja s'accelera- i es precipitarà d'una manera que ara no podem preveure.

Salut i coratge!