Aquest és el títol de la conferència que Jordi Bilbeny farà aquest dissabte 29 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’edifici Calisay d’Arenys de Mar, en un acte organitzat pel Centre d’Estudis Josep Baralt. Us faig cinc cèntims del contingut de l’exposició:1) A parer dels entesos, hi va haver una edició anterior a l’edició castellana de La Celestina de 1499, avui desapareguda, l’autor de la qual no va ser Fernando de Rojas.
2) Bilbeny presentarà documentació del segle XVII que prova que l’autor era “aragonès” (de la Corona d’Aragó) i que el van “encobrir” o esborrar. Així mateix, l’arenyenc aportarà la còpia d’un llibre de Joan Lluís Vives, segons les quatre edicions del segle XVI i l’edició del XVIII, en què es diu explícitament que l’autor de La Celestina la “va escriure en la nostra llengua”. Ergo, com que la llengua del filòsof i teòleg valencià era només el català, cal admetre que l’edició perduda de La (tragi)comedia de Calisto y Melibea -ensenya de l’humanisme europeu- era escrita en català. Cosa que explica el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen, i els errors de traducció que només tenen sentit si la llengua en què es va compondre era el català.
3) Les notes geogràfiques que descriuen el lloc on es desenvolupa l’acció és una gran ciutat que es troba al costat d’un riu, que té drassanes, i unes naus que es poden veure fàcilment des de la torre de la casa de Melibea, la qual ciutat no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren la major part dels que hi entenen.
4) Per reblar el clau, Bilbeny ha localitzat una edició anglesa del segle XVIII que esmenta València en referència a la ciutat on viuen els protagonistes.
De la qual cosa es desprèn que la ficció de La Celestina està situada a València i que va ser escrita en català per un autor que la censura espanyola va esborrar. (Agraeixo a la Fundació Nova Història que m’hagi avançat alguns dels continguts de la conferència.)
Potser us demanareu quina repercussió tindrà això a les universitats. Ja us ho dic jo ara: zero. Josep Guia ja va demostrar –o quasi– que l’autor del Tirant fou Corella i li han fet el buit com si fos un empestat. Cosa normal, per cert. Perquè les universitats no busquen la veritat. Ca. Com tampoc sotmeten a revisió crítica el saber heretat. On vas a parar. El que fan les universitats és reproduir la cultura dominant, amb totes les crosses fòssils que la suporten.
2 comentaris:
Molt interessant, sobretot, pel que fa a l'edició anglesa que esmentes.
Està molt bé, però no entenc com no ha quedat cap rastre d'aquesta suposada edició catalana. El libre va ser traduït, ja al segle XVI, a l'italià i després al francès, anglès, alemnay i neerlandès. En italià i francès se'n van fer quasi una vintena d'edicions.... com és que ningú esmenta aquesta edició catalana? Tan llarga era la mà de la censura española, que podria arribar a Anbglaterra i Alemanya? Es fa difícil de creure que els espanyols, sempre tan maldestres, fossin tan eficients en això.
Publica un comentari a l'entrada