dissabte, 29 de novembre de 2008

Pare

La meva filla no fa part de mi; sóc jo que faig part d’ella –en sóc la part més rovellada, innoble i caduca. Un dia se n’adonarà i ja no faré part de ningú –tampoc de mi.

¿No deu ser per això que tenim un segon i, de vegades, un tercer fill? La paternitat és un impuls desesperat. La maternitat és el frèndol mateix de la vida.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

finalment, els fills sempre donen una segona oportunitat als pares

JOAN CALSAPEU ha dit...

Cert. D'alguna manera, els fills ens salven.

Anònim ha dit...

Els fills, més que no pas salvar-nos, ens reconcilien amb la nostra pròpia finitud.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Tu ho dius millor que jo, Anònim.