Pujols per Dalí II

Era tan «saborós» el que en Pujols deia, mentre en Dalí, absort, se l’escoltava sense parpellejar, que [...] Ve-te’ls aquí [els apunts]:

A Montpeller [Pujols] no va tenir aventura amb cap dona. La va tenir amb un capellà... sobre religió. El primer dia, li va dir que no era catòlic. Li va explicar el seu descobriment: Jesús va prometre que tornaria al cap de setanta anys. «Jo seré l’amo. Vosaltres viureu de renda...». I no ha tornat. Ho havia llegit en els Evangelis i no se n’havia adonat. El final del Nou Testament és una desesperació perquè Déu no torna. L’Apocalipsi diu: «Calleu, que ja baixo». I no va baixar.
La religió catòlica és la Veritat. L’Apostòlica, transformació de la terra. La Romana les lliga totes. El catolicisme arma un xivarri d’àngels i cels. La religió de Mahoma (d’origen diví) proclama el vici com a premi de la virtut. Catolicisme i Crist són antagònics.

En Dalí intervé: Crist és un moralista. Com a creador de religió era un aficionat.

En Pujols continua: Sant Agustí no estudiava i ha portat més confusió que llum. [...] El dia que la Ciència fos universal, la religió sortiria de la Ciència. Ja ho deia en Llull. En Pujols és aquí per resoldre-ho tot. No té cap interès a donar a conèixer lo seu. Ni articles ni conferències. Conversar el tonifica. Lo seu no són deixebles, són llibres. La Pedrera és el més gran d’en Gaudí. És escultòrica, és voluptuosa, és sensual.

DALÍ: És sublim. Ve dels grecs. A Les Parques del Partenó [a la foto], si s’hi perforen unes finestres i unes portes, és la Pedrera.

PUJOLS: L’escultura de la Sagrada Família és una comèdia divina. No té solta ni volta. L’escultura del futur tot seran emmotllats. Amb l’estil literari va voler imitar Wagner. (L’òpera italiana és punt i a part.) Wagner no s’acaba mai. És un bloc biològic. (Gaudí fa igual.) La religió és un fet natural, no un miracle. La tendència al sobrenatural és senzilla i està en tots. Per això tots creuen en miracles. Espanya és tràgica perquè tot són verges que fan miracles.

DALÍ: El papa no hi creu. L’altre papa no tocava de peus a terra. Aquest [Joan XXIII] té ventre, és digestiu.

PUJOLS: Els capellans són prou incultes per a creure el que prediquen. El cel està situat a l’atmosfera. Hi toca sempre el sol. No hi ha mai nit. Les ànimes hi són com el peix a l’aigua. Els esperits són físics també. La idea de portar els sers a l’Edèn no s’ha pogut realitzar. El planeta de Mahoma és més bonic. Els esperits no estan separats de la matèria. Estan plongés, fornicant contínuament. Són matèria col·loïdal. Les hurís sempre són verges i no queden mai prenyades. Quan morirem, ens tocarà molts segles de patir, perquè veurem Déu com pateix. I com deia Zoroastre: Déu farà una matèria tan suau i tan dolça com la llet. Hi ha tres planetes edènics, ideals, mentre les ànimes viuen tranquil·lament, en èxtasi, mentre nosaltres ens fotem de fàstic. Déu, se l’ha de convèncer.

DALÍ: Per això hi ha en Pujols.