diumenge, 30 de novembre de 2008

Llavaneres: foc a ca l'alcalde

Han calat foc a casa de l’alcalde de Llavaneres, en Bernat Graupera (CiU). El foc ha cremat la porta d’entrada i ha fumat l’escala. Va passar abans-d’ahir, a quarts de set del matí. El batle no hi era, però la parella d’avis que viuen damunt sí: dormien. Hauria pogut passar una desgràcia.

No és la primera vegada que li fan la guitza a Bernat Graupera. Al llarg d’aquest any ha suportat que li ratllin el cotxe i li punxin les rodes. Alguns regidors també han rebut. Però l’agressió d’aquesta setmana passa de taca d’oli. És greu. Graupera interpreta l’endemesa com una represàlia dels traficants de droga de la comarca. Pot ser. Però jo ho dubto. Més que res, perquè aquesta mena d’actuacions no forma part del modus operandi habitual dels camells del Maresme; quan en un municipi se senten assetjats, canvien de lloc i avall. La mobilitat no és problema, per a ells.

Servidor m’ensumo, en canvi, que l’agressió té a veure amb les restriccions que el nou Ajuntament ha imposat en matèria urbanística. Hi ha algunes persones que feien comptes fer negocis fabulosos a Llavaneres, i ara veuen que els guanys no seran els que preveien -persones que tenen llevat posat en altres operacions urbanístiques. No m’estranyaria gens que l’intent d’incendi fos un missatge intimidatori adreçat a tot el govern municipal; un missatge del tipus: “No aneu més enllà per aquest camí o prendreu mal”.

Aprofito aquestes ratlles per solidaritzar-me amb Bernat Graupera i encoratjar-lo perquè ni ell ni l’equip de govern de Llavaneres no es deixin intimidar.