dimecres, 12 de novembre del 2008

Pere Farrés, la claror

El pitjor que un hom pot escriure és una necrològica. Ho faig ara, perquè aquest cap de setmana ha mort Pere Farrés Arderiu (Manlleu, 1947), professor de literatura catalana, gran coneixedor de les lletres catalanes del segle XIX, estudiós de Víctor Balaguer, Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol. Se l’ha endut el cranc, molt abans del que tocava.

Servidor vaig ser alumne d’en Pere quan feia el primer curs de filologia catalana a la Universitat de Barcelona; Farrés ens ensenyava modernisme, realisme i noucentisme. Era un professor excel·lent: les seves exposicions eren clares, pulcres, endreçades, lluminoses. Amb uns pocs mots ben triats feia entenedora una època. Guardo els apunts d’aquelles classes com una joia.

Ahir, quan encara no tenia notícia del traspàs, llegia el pròleg de Farrés a la primera edició dels Contes de la vila de R. (Edicions 62, 1999), de Miquel Martí i Pol. El meu professor en tenia prou amb tres paraules per caracteritzar els contes del rodenc: realisme, existencialisme, absurd. Després venia el matís, necessari per explicar els elements inversemblants. Tot seguit feia uns apunts breus sobre les tècniques i els temes, ho contextualitzava tot plegat i ho relacionava amb la poesia del de Roda de Ter. Pere Farrés era així: tot ell limpidesa i netedat expositiva. Com un periesperit que du la llum de l’àmbit dels escriptors al dels lectors.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona nit!
Mira, això va d´osonenc a osonenc.
Sap molt greu que ens hagi hagut de deixar. Pere Farrés estaria content amb el fet dels apunts de les seves classes.
Gràcies osonenques
Imma

Joan Calsapeu ha dit...

No es mereixen maresmenques.

Anònim ha dit...

poemes de Anna Hernandez Turne : Al moll de l'ull

de llegir a : http://almoll.wordpress.com/

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, anònim. Hi donaré un cop d'ull.

Notaire ha dit...

Joan,
Als de la nostra promoció que vam agafar l'optativa, ens va impartir un monogràfic de Verdaguer tot just ara fa un any, el primer semestre del curs passat. Algun dia, després de l'exposició oficial del temari, ens espigolava un poema del millor Verdaguer i el comentava amb aquest tarannà que tu descrius.
Salutacions,
Jordi