dissabte, 1 de novembre de 2008

Eixordats

Vivim eixordats. L’excés d’informació superficial, vertiginosa i indigerible ens aclapara. La demesia d’opinió i de xerramenta, el doll constant de comentaris insolvents, ens fan sords a les veus del món –que és la veu del silenci, la platxèria dels vells i els xiscles de la canalla, la dicció del vent i dels arbres, l’homilia de la pluja, la música del desglaç, el bleix del mar, el xivarri dels ocells i dels mercats… Una sordesa que és un tap que obtura el trànsit de les veritats del món vers el nostre fons estúpid i ens fa, de cada dia, més estúpids.

PS: Quan tinc enllestit aquest gargot, llegeixo l’entrevista a Raimon Panikkar que publica l’Avui Cultura amb motiu del norantè aniversari del filòsof i teòleg. (Molts anys i bons!) Diu Pannikar: “l’home accelerat ha perdut el sentit de la contemplació”. Diu també: “qui no sap fer silenci no arriba a l’ésser humà”.

Doncs això.