Avui fa cinc anys que Miquel Martí i Pol ens va deixar. Però no ha estat un lustre sense el poeta de Roda de Ter, sinó amb ell. Perquè, a pesar de la seva extinció física, Martí i Pol fa part de la vida de molts catalans. Durant aquests anys el rodenc s’ha fet present en manta ocasió: en aniversaris, en trobades literàries i polítiques, en aplecs culturals, en actes cívics per vindicar causes justes (generalment perdudes per endavant), en concerts musicals, en recitals de poesia... Martí i Pol ha estat i és amb nosaltres perquè la seva poesia va arrelar dins nostre i les arrels romanen, baldament l’arbre es desfaci en peces.
En el meu cas, el poeta d’Osona va posar paraules al despertar poètic, sentimental i polític d'un bordegàs. Amb ell vaig aprendre d’estimar la poesia, d’ell era el primer poema d’amor que vaig fer a mans d’una noieta, ell va posar paraules emocionants a l’eclosió de la meva consciència de classe i nacional. No puc dir sinó gràcies, Miquel, per l’escalf dels teus versos i de la teva persona.
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 9 hores
3 comentaris:
M'estalvio comentaris.
Em reconec en els teus mots, amic Joan.
Hola!
Moltes gràcies per fer-nos un tast del poeta MIQUEL MARTÍ POL.
Com sempre ens ajudes a conèixer meravelles de la vida.
Imma
De res, Imma. Gràcies a tu, per la teva complicitat.
Publica un comentari a l'entrada