“EXPLOSIONS
L’ahir ja se n’ha anat però el passat perdura
en la misericòrdia del món. Nosaltres no
som el model que cal seguir –prou que ho sabem–
i hauríem de tornar a néixer en aquest lloc
per refer de memòria el mateix camí ombrós.
Però el cel mai no s’enfonsa, per més que algú ho predigui
de tant en tant, i l’ombra intuïda de Deú –si
hi és, fins i tot si ens veu– no ens escolta.”
en la misericòrdia del món. Nosaltres no
som el model que cal seguir –prou que ho sabem–
i hauríem de tornar a néixer en aquest lloc
per refer de memòria el mateix camí ombrós.
Però el cel mai no s’enfonsa, per més que algú ho predigui
de tant en tant, i l’ombra intuïda de Deú –si
hi és, fins i tot si ens veu– no ens escolta.”
4 comentaris:
interessant distinció en el poema entre l'ahir i el passat
El passat, a 'L'edat del coure', és quelcom viu, és un principi actiu que actua en el present. Al poema "El moll de l'os del temps", Riera parla d'un flascó (de l'antiga Bètulo) que dos mil anys enrere contenia un perfum, i que ara, diu, "no goso tocar-lo / perquè m'ha semblat que la sang fluïa / seguint filaments molt fins, que aquell cor / rogenc i perfecte bategava encara".
Dóna gust -regust diria, salivera- tenir lectors com vosaltres.
Us ben prometo que si hi veniu, panellets atapeïts de massapà i atapeïdament embolcallats de pinyons us esperen!
Gràcies!
No cal tant! Amb quatre castanyes ja farem -a més, el que ara es porta és l'austeritat.
Publica un comentari a l'entrada