Haider, entre la pell i el fuet

Jörg Haider era un dels personatges més tèrbols d’Europa. Els seu discurs xenòfob, neonazi i homòfob feia feredat; i els vots que arrossegava, encara més. Quan la Unió Europea va sancionar Àustria per permetre l’entrada al govern de la FPÖ, ho vaig trobar molt bé: per una vegada em vaig sentir orgullós de ser europeu. I quan Haider va morir, fa pocs dies, no el vaig plorar –per bé que no li desitjo la mort a ningú.

Ara hem sabut que l’ultradretà mantenia una relació homosexual amb el segon de bord del seu partit, Stefan Patzner. Digueu-me frívol, però el que ara m’interessa de Haider és això: la dualitat homosexualitat/homofòbia. ¿És realment una contradiccció? A hores d’ara, psicòlegs i filòsofs hi deuen fer suca-mulla… ¿Me’n deixeu fer a mi? Servidor penso que no hi ha contradicció. Per tres raons.

Primera: moltes propietats no són en el fons contradictòries, sinó antagòniques, oposades i tanmateix compatibles; els éssers humans tenim tirada a la dicotomia: ens bifurquem sense ni adonar-nos-en, pensem una cosa i en sentim una altra, diem una cosa i en fem una altra. De tan habitual que és, no en fem cabal –sobretot en els països d’humitat assolellada, que deia Pla.

Segona: deia Freud que l’inconscient no està sotmès al principi de contradicció, segons el qual (en sentit ontològic) un ésser no pot tenir dues propietats incompatibles. El senyor inconscient, doncs, tira pel dret i ja li pots dir aquesta cuixa no és per a tu si té delit de cuixa.

Tercera: el seu veí de dalt, el conscient, no és pas beneit i sap que tots els afectes són ambivalents; que el sender que va de les conviccions a les perversions és un camí particular; que els espais públic i privat demanen discursos diferents i exigències ètiques vàries; i que cal que sigui així perquè les persones que viuen dins nostre tinguin, cadascuna, la seva eixida.

Per això me n’estaré de bescantar l’ambivalència haideriana. Condemnaré l’homofòbia, igual que la misogínia i el masclisme. Però no furgaré en el ben o mal estar de Haider en vida, atrapat entre la pell i el fuet.