dimarts, 7 d’octubre de 2008

Vall de Bianya I

La vall de Bianya, al ponent de la Garrotxa, és una donzella nua ajaguda panxa enlaire. És l’efecte que m’ha fet aquest cap de setmana, que hi hem sojornat. Enmig, el fondal del ventre, i tot al voltant una desfilada de turons esmussats (i qualque piràmide de forest), com una anatomia de pits i de còccixs, de clavícules, muscles i genolls, tot d’una verdor atapeïda i clapada ça i lla dels colors de la tardor. Sí, els turons de la vall de Bianya són com les sines d’una noieta, el paroxisme d’un paisatge de sensualitat apol·línia.

La vall de Bianya és un espai net i diàfan. Allà on viatgen, els ulls troben un recer on reposar. És un lloc on la naturalesa s’assossega i es celebra alhora. Els bladars (ara verds, adés pallencs), els boscos que s’enfilen compactes pels pujols, les carenes com onades que banderegen sota el cel, els masos superbs de planta quadrada, s’apleguen com si fossin un miratge clos dins una bombolla. Perquè tanta bellesa costa de creure. Avesats com estem a l’amuntegament de lletjor i a l’estridor de tota mena (urbana, viària, industrial…), el bell equilibri de la vall de Bianya sembla que no pugui ser. La relació tràgica que tenim amb el territori muda aquí en cordial empara uterina, car la terra ens agombola i ens afilla.

Penso que aquest espai devia ser molt del gust dels noucentistes, per tal com tot sembla posat aprimoradament al seu lloc i la vall sencera alena amb serenitat i placidesa, instal·lada tota ella en un recés de classicisme vegetal. Hom diria que la vall batega amb el ritme cardíac d’un atleta, sense voler però competir amb ningú. Com si Bianya fos una prolongació de l’Empordà i en qualsevol moment hagués d’aparèixer el vell Asclepi en un revolt de carretera, fent autoestop.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Buen dia, me estoy metiendo en el mundo de la lectura en catalán y la verdad es que me sorprende y me fascina su manera de comentar los temas. Ya me iré pasando por su blog. Saludos Juan.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Benvingut i salutacions. Si hi ha cap paraula o expressió que no entengueu, no dubteu a consultar-me-la. Us atendré amb gust.

Anònim ha dit...

Joan, sóc l'Eudald. M'agradaria fer-te un comentari sobre la teva estada a la Vall de Bainya. Ja saps que jo sóc fill d'un poble al costat mateix d'aquest indret. Com a curiositat filològica et volia dir que etimològicament Bianya ve de 'Via Annia', via romana secundària molt ben conservada i ramal de la Via Augusta. Salutacions,

JOAN CALSAPEU ha dit...

Gràcies, Eudald. Poc ho sabia. Doncs a veure quin dia ens convides a fer una excursió (a peu o amb bicicleta) per la Via Annia!