dilluns, 6 d’octubre de 2008

El suïcida involuntari

Sabem que morirem, i això ens converteix en suïcides involuntaris –cosa que és (penso) tan incongruent com certa. Vet aquí –intueixo– la mare de totes les perplexitats, la deu de totes les neurosis, la pedra a la sabata que ens burxa en vida, baldament ens pensem anar descalços.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

bé, això potser é sel que ens hauria d'impulsr a viure amb intensitat cada instant

JOAN CALSAPEU ha dit...

Sí, tots els camins de la raó encarnada duen al CARPE DIEM.