Sabem que morirem, i això ens converteix en suïcides involuntaris –cosa que és (penso) tan incongruent com certa. Vet aquí –intueixo– la mare de totes les perplexitats, la deu de totes les neurosis, la pedra a la sabata que ens burxa en vida, baldament ens pensem anar descalços.
dilluns, 6 d’octubre del 2008
El suïcida involuntari
Sabem que morirem, i això ens converteix en suïcides involuntaris –cosa que és (penso) tan incongruent com certa. Vet aquí –intueixo– la mare de totes les perplexitats, la deu de totes les neurosis, la pedra a la sabata que ens burxa en vida, baldament ens pensem anar descalços.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
bé, això potser é sel que ens hauria d'impulsr a viure amb intensitat cada instant
Sí, tots els camins de la raó encarnada duen al CARPE DIEM.
Publica un comentari a l'entrada