diumenge, 5 d’octubre de 2008

Pla i els mestres

La troballa no és meva, sinó d’un inconegut (o inconeguda) col·lega que l’ha clavada en el suro de la sala de professors. Gràcies. És un fragment de Josep Pla extret del volum núm. 23 (de títol Àlbum de Fontclara) de l'Obra Completa, publicat el 1972. Parla de dos oficis sofrents:

“En el nostre país hi ha dos oficis que, quan són practicats seriosament, esgoten les persones que els realitzen. Els cuiners professionals acaben gairebé tots rebentats com cigales […] L’ambient del seu treball fa que sempre tinguin set i que a la curta o a la llarga l’alcohol els destrueixi. La pedagogia popular produeix els mateixos resultats, i la nerviositat que provoca el contacte amb eixams de criatures desenfrenades fa que els mestres quedin desfets i arrasats. El desori d’aquests organismes, el permanent contacte amb éssers de reaccions purament sensuals –la criatura és un organisme pansensual–, també produeix set, una set que els mestres no solen apagar amb l’absorció de líquids, perquè generalment són abstemis, però que els aprima i asseca fins a graus d’eixarreïment literalment coriaci.” (p. 418)

Aquest curs m’he decidit a fer només mitja jornada a l’institut. L’altra mitja l’omplo amb els cursos de llengua catalana (per a adults) a l’Òmnium de Mataró. No vull acabar desfet i arrasat, ni tornar prim, sec, eixarreït i coriaci.

2 comentaris:

Ricard Garcia ha dit...

Tens tota la raó del món, Joan. Avui mateix, quan he acabat la darrera classe del dia, ben bé em semblava que m'havien xuclat per dins. I encara no m'he refet...

JOAN CALSAPEU ha dit...

Vaja, Ricard! Així que tu també ets de la confraria dels penitents! No et puc plànyer perquè jo també faig crec-crec dins el sofregit. Ens hauríem de plànyer mútuament... però més val que no. Val més posar molta distància psicològica respecte d'això i mirar de preservar-nos.