El Grup de Lectura d’Arts i Lletres de Premià de Dalt ha tingut la pensada de presentar en públic el darrer volum de poesia de Marcel Riera, L’edat del coure (Premi Vila de Martorell 2007), del qual ja vaig parlar en una nota anterior. Em va agradar molt. La presentació anirà a càrrec d’Enric Vila, i Riera llegirà alguns poemes, entre els quals n’hi haurà un parell d’inèdits, “més aviat maresmencs”, diu el badaloní fet premianenc. L'acte serà el divendres 31 d’octubre, sant Quintí -adreçador d'infants rebecs i ploraners- a les 20 h, a la sala de l’Orfeó de la SC Sant Jaume (al bell mig del poble, tocant a l’Ajuntament). Això sí: no prego, sinó que reclamo, de ser convidat a vi dolç i castanyes torrades. Jas un tastet de L’edat del coure, un llibre on el poeta passa comptes amb la seva infantesa:“EXPLOSIONS
L’ahir ja se n’ha anat però el passat perdura
en la misericòrdia del món. Nosaltres no
som el model que cal seguir –prou que ho sabem–
i hauríem de tornar a néixer en aquest lloc
per refer de memòria el mateix camí ombrós.
Però el cel mai no s’enfonsa, per més que algú ho predigui
de tant en tant, i l’ombra intuïda de Deú –si
hi és, fins i tot si ens veu– no ens escolta.”
en la misericòrdia del món. Nosaltres no
som el model que cal seguir –prou que ho sabem–
i hauríem de tornar a néixer en aquest lloc
per refer de memòria el mateix camí ombrós.
Però el cel mai no s’enfonsa, per més que algú ho predigui
de tant en tant, i l’ombra intuïda de Deú –si
hi és, fins i tot si ens veu– no ens escolta.”
4 comentaris:
interessant distinció en el poema entre l'ahir i el passat
El passat, a 'L'edat del coure', és quelcom viu, és un principi actiu que actua en el present. Al poema "El moll de l'os del temps", Riera parla d'un flascó (de l'antiga Bètulo) que dos mil anys enrere contenia un perfum, i que ara, diu, "no goso tocar-lo / perquè m'ha semblat que la sang fluïa / seguint filaments molt fins, que aquell cor / rogenc i perfecte bategava encara".
Dóna gust -regust diria, salivera- tenir lectors com vosaltres.
Us ben prometo que si hi veniu, panellets atapeïts de massapà i atapeïdament embolcallats de pinyons us esperen!
Gràcies!
No cal tant! Amb quatre castanyes ja farem -a més, el que ara es porta és l'austeritat.
Publica un comentari a l'entrada