La resposta pot ser
aproximadament correcta,
poc o molt assertiva,
fins i tot brillant, però la seva
utilitat es limita generalment
a evitar noves preguntes.
Perquè l’error és preguntar;
i haver de preguntar és el càstig.
Les respostes són dissuasives.
3 comentaris:
la realitat genera preguntes i nosaltres busquem respostes.
Sí, esclar. Però frisem, ens afanyem massa a trobar-les. Ho deu fer -aquesta és la "tesi" del poema- que la motivació més forta és no haver-nos de fer altra vegada la pregunta.
Dit altrament, no ens interessa tant respondre la pregunta com treure'ns-la de sobre.
Salutacions i gràcies.
Sí, de vegades hi penso, però m'hi perdo una mica.No cal frisar per trobar, ni sentir la necessitat de respondre ni que algú respongui. Com que la realitat ja és la resposta; si no ens aturem, si no ens acontentem amb el que hi ha i ens movem, potser ja n'hi ha ben bé prou.
Salutacions cordials!
Publica un comentari a l'entrada