dijous, 16 de desembre de 2010

Els ulls miren cap enfora



Coneix-te a tu mateix, fa la divisa cèlebre de Sòcrates gravada en el frontispici del temple de Delfos. Per a la qual comesa el filòsof proposava la via de la introspecció. Error. A dins nostre quasi tot és fosca negra i els peixos que hi neden es devoren ells amb ells. Esmena. L’única manera de conèixer-nos és sortir a la superfície i mirar enfora, observar els ocells i sentir com xisclen.

Perquè som com els altres. O pitjor: els altres són com nosaltres. Cadascú té participacions de la bondat i la vilesa dels altres, i tots plegats fem variacions sobre els mateixos temes (por, esperança, vanitat, felicitat, alegria, reconeixement, angoixa, frustració, benestar, èxit, fracàs, dolor, plaer). L’alteritat és un mirall que ens multiplica. I el cordó umbilical que ens comunica no es trenca mai. Deu ser per això que podem viure junts encara que no ens entenguem.