Corranda de l'home dels nassos

L’home dels nassos
empaita els bordegassos
i els infants menuts també;

talment fos un calendari,
replegant dies i nassos,
ja n’ha fet dotze cabassos;

a la senalla de gener
n’hi ha trenta-un bons
de fred mesquer;

dins el febrer
tot lo dia passen fred
el manyà i el sabater;

pel març,
devers el Pallars
encara gela;

a l’abril, amb
estufera, crien xulla
els perdigots

i pel maig,
a betzef, treuen pèl
els borinots;

les nits de juny
són de molta fressa
i poca endreça

i al juliol tot
el blat ja està segat
i agarbonat;

a l’agost els dies
suen i el rellotge
és xafogós;

pel setembre
ja està inflat
tot el gotim

i a l’octubre
als ceps retorts
no hi ha gota de raïm;

pel novembre
fa molt bon jeure
amb la fembra,

i al desembre
és l’any sencer
que perd el demble;

i aquell homeniqueu
en fer el compte es va quedar
amb un pam de nas,

que de tants com en tenia
-i que poc que s’ho ensumava-
s’ha quedat amb un nas sol.