dissabte, 4 de desembre de 2010

Perruqueria



Estimo els poemes perquè
pentinen la vida inútilment.
El caient indesitjat que hi torna,
tossut, i s'estimba allí mateix.
El rínxol rebec que es cargola
altra vegada en sortir al carrer.
La clariana que un volia celar
i es destapa de nou, insolent.
Estimo els poemes perquè,
encabat, l’arrossec dels versos
fa unes ondes que tremolen
sota una brisa de llum tèbia.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

pentinar-se per pur plaer

Joan Calsapeu ha dit...

Els qui tenim un ermot dalt del cap no ens podem pentinar d'altra manera.