dimecres, 22 de desembre de 2010

Ernest Maragall i Oriol Pujol menteixen



El conseller d’Educació en funcions, Ernest Maragall, ha comparegut avui davant els mitjans i ha llegit un comunicat del seu Departament, que també és el meu. El paper treu ferro a les tres sentències del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística i l’ensenyament en català. El tercer punt del document diu que “no es poden derivar conclusions de caràcter general sobre el sistema educatiu català a partir d’una sentència que es pronuncia sobre situacions individuals.” Una consideració que també fa el convergent Oriol Pujol. CiU i PSC diuen que no passa res.

Però sí que passa. Perquè la part dispositiva de les sentències declara “el derecho del recurrente a que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña, y en consecuencia y para ello la Generalidad deberá adoptar cuantas medidas sean precisas para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también al castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán.”

La cursiva és meva. Les sentències no diuen pas que el castellà també ha de ser llengua vehicular al col·legi SIL, a l’escola del Carme (tots dos a Barcelona), a l’escola La Salle (Tarragona) i a l’escola Sant Josep de Calasanç-Escolàpies (Sabadell), que són els centres on els recurrents duen la seva prol·le, sinó “en el sistema educativo de la Comunidad Autónoma de Cataluña”. Més clar, l’aigua de Ribes, no? Doncs, per fer-ho encara més transparent, les sentències determinen que qui ha de moure el cul i aplicar la doctrina del TC no són les escoles de marres (que també), sinó la Generalitat. I això, dit per triplicat. Ergo, de les sentències es deriven conclusions de caràcter general sobre el sistema educatiu de Catalunya. I tant.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

Això tindrà conseqüències nefastes. I vinga anar endarrera. :(

Tanmateix, bon solstici.

Joan Calsapeu ha dit...

Nefastes i nefandes. I CiU i el PSOE-C, com sempre, fent veure que la mare de Déu nom Joana.

Bon solstici!

pere ha dit...

Ja veurem durant el proper curs escolars com van i vénen subterfugis, recursos i decisions finals. Que involucionarem, sembla clar.

Mireia ha dit...

Joan, quina serà la propera (del T Constitucional o del T Suprem)??

Mare meva, com se'ns estan pixant a sobre!!

Joan Calsapeu ha dit...

Mireia, la propera no s'ha fet esperar ni un dia: avui (dijous 23) el consell de ministres ha sol·licitat al president del govern espanyol que interposi un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Consultes.

I això que la dita llei és la cosa més innòcua del món, perquè atorga al govern espanyol la potestat d'autoritzar o desautoritzar qualsevol proposta de consulta.

Tot seguit vindrà la sentència que resoldrà el recurs contra la Llei d'Educació, una resolució que acabarà d'enfonsar la immersió lingüística i l'ensenyament en català.

Estem vivint un estat d'excepció contra la nació catalana, fill del cop d'estat que el TC va fer fa sis mesos contra nosaltres. Espanya reprèn, amb la màxima brutalitat que li és possible, la política d'extermini de la catalanitat que havia deixat en suspens l'any 1978.

Joan ha dit...

Collaran fins que rebentem, en un o altre sentit. És hora de decidir el nostre destí, abans que ho facin per nosaltres.

Rafael ha dit...

Tens raó: les sentències sí que tenen conseqüències de caràcter general. Però, com que les sentències no diuen de quina manera s'ha de concretar la presència del castellà al sistema educatiu (i a més a més, reconeixen que és la Generalitat qui ha de determinar el pes del castellà i del català al sistema educatiu), és poc probable que hi hagi un canvi substancial de la situació actual.

Joan Calsapeu ha dit...

Rafael, accepto l'esmena: això que dius és cert. Crec que, si la cosa quedés aquí, la Generalitat trobaria fàcilment la manera de mantenir la immersió en la pràctica, i de fer que l'ensenyament en català a secundària no reculés encara més del que recula. El que passa és que això només és l'aperitiu del que vindrà. No dubto gens que les sentències següents seran implacables.