dilluns, 31 de maig del 2010

Diumenge de consulta a Sabadell
















Vuit-cents voluntaris al servei de la consulta de Sabadell no eren pas pocs, però en calien més. Els meus amics havien demanat reforços i servidor m’hi vaig oferir. M’assignaren el torn de tarda a la seu de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), al rovell de l’ou. Així que ahir, a les 10:30h, agafava a Mataró l’autobús cap a Sabadell; m’hi vaig trobar en Xavier Mir, que hi anava sense tasca assignada, disposat a posar-se on fes falta. Una hora més tard arribem a la terminal sabadellenca, on ens espera el meu amic Joan Vives –fou en Joan qui proposà de fer la consulta el 30 de maig i no un mes abans, per sort. En Xavier s’afegeix a la corribanda i en un cop de cotxe fem cap al barri de Gràcia: a la seu de la zona Hermètica hi ha la també amiga Imma Moles, fent el torn de matí; en Joan la rellevarà a les dues.

Havent saludat, besat i abraçat l’Imma –les ocasions s’han d’aprofitar!–, anem a fer l’aperitiu al Casal Independentista, que també és seu electoral (la mesa és al primer pis). La casa fa patxoca, però ens diuen que anirà a terra –quina llàstima! Tot seguit visitem la mesa de La República, que està a la fresca, aombrada sota un tendal, i fem cap a la Seu Central, a la Rambla, on hi ha el centre de dades i la sala de premsa. El centre de la ciutat fa molt de goig, el desplegament informatiu impressiona, els carrers criden autodeterminació. A la porta, una coral canta per animar la vetllada –quan entrem nosaltres entonen L’avi Ciset. La Seu és com un formiguer, cops de gent amunt i avall, els ulls encesos d’il·lusió...

Avui es troba molt a faltar l'Antoni Farrés, qui fou durant tants anys alcalde de Sabadell. Els qui els conegueren diuen que Farrés hauria fet molt més que donar suport a la consulta en un ple municipal: s’hauria arromangat i hauria posat veu i braços, tota la seva energia física i espiritual, al servei de la Platafaforma per l’Autodeterminació de Sabadell; en Toni s’hauria implicat a fons a favor de la participació -cosa que Bustos i companyia s’han guardat com de caure, de fer. Els resultats bramen: a pesar de la hipòcrita moció aprovada a l’Ajuntament, el PSOE-C ha procurat que la seva clientela no s’acosti a cap urna.

Sortim de la Seu i enfilem Rambla amunt. Darrere l’Ajuntament hi ha un empostissat on es fan actuacions musicals; al costat hi ha meses de votació, un bar a l’aire lliure i servei de cuina (es pot dinar per cinc euros). Hi ha bones vibracions, satisfacció per la molta feina feta; el sentiment que estem carregats de raó i de raons; la convicció que l’esforç s’ho val perquè estem obrint camí. Prenem comiat d’en Joan i anem a la seu de la Unió Excursionista. Els vint minuts que falten per a les dues els aprofito per fer una queixalada, i en Xavier, una cervesa. Ens separem quan falten pocs minuts per al pic del migdia.

Al punt de les dues m’incorporo a una de les tres meses de la seu. Han arribat reforços de Terrassa, Sant Cugat i Mataró. En la primera hora hi ha un degoteig constant de votants, de tres a cinc hi ha la consabuda parada digestiva, i a quarts de sis la cosa es torna a animar. Tanquem la paradeta de la UES a les vuit i a quarts de nou ja hem fet l’escrutini: hem replegat 547 sís, 2 nos, 6 blancs i cap nul. Estem contents, però no sabem els resultats del conjunt de la ciutat. A dos quarts de deu retrobo en Xavier a la terminal d’autobusos i fem la tornada cap a Mataró. A ell li ha tocat fer feina entre dictadors i feixistes: els uns que li dictaven dades i els altres que li daven feixos de papers -la broma és d'ell. Estem cansats –però jo més! A casa m’assabento de les xifres de participació: 23.870 vots, un 13’76% del cens ampliat a immigrants i joves de 16 i 17 anys. No és pas poc; al contrari: anem sumant. Qui para quiet no guanya: guanya qui té la iniciativa i es mou amb il·lusió, els qui empenyem. Nosaltres.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs ja són uns resultats superiors als de la Consulta de la Diagonal, amb milions d'euros gastat i tonelades de propaganda a tort i a dret. En els temps de "desafecció" i cansament que corren, mobilitzar a tanta gent no és pas fàcil!

Joan Calsapeu ha dit...

Que gairebé 24.000 sabadellencs votin en un assaig d'autodeterminació i el 91% ho facin a favor de la independència és un esdeveniment de gran envergadura que diu molt dels moviments de fons que viu Catalunya. Les coses estan canviant, i els qui no vulguin adaptar-se al canvi quedaran fora de joc.

Per cert, que la consulta de Sabadell ha estat la primera en què hi ha hagut més vots anticipats que sufragis emesos el dia de la consulta. Estic segur que això també passarà a Mataró, i amb més intensitat. Cosa que no és pas dolenta.

Alberich ha dit...

Tot un èxit, si i aquest ambient que tan bé descrius era el que hi havia. La ciutat bullia i els organitzadors havien fet bona feina. Gairebé 24.000 sabadellencs s’han manifestat, la majoria afirmativament-.
Et vull matissar una petita cosa, potser de poca importància: el malaguanyat alcalde i bon amic Farrés era en Toni i no en Pere.
Salut i avant!

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, Ramon. Ja he esmenat l'error -dins la cervellera se'm nuaven dos Farrés.

Salut!

Joan de/a Sabadell ha dit...

Matemàticament el 30M de Sabadell i la Diagonal estan separades per un punt percentual. En dignitat, civisme i trempera els separa un oceà!

La diferència quantitativa del "preu" del vot: 0,23 / 2,3 euros, és brutal. La diferència qualitativa: diner públic / aportacions voluntàries, és d'ordre moral!

Dissabte a les 12 de la nit, 9 hores abans no obrissin les seus electorals, vam penjar al web un article del nostre portaveu, en Toni Dalmases,
Hem guanyat! Som un poble digne!. Guanyar sense baixar de l'autocar -com crec que ho està fent Mataró- perquè les xifres de participació són molt importants, però no el més important...

Salut, Consulta i Independència!

Clidice ha dit...

ara posa 24.000 persones en una rambla i a veure qui és el maco que diu que és poca gent :) cal seguir picant pedra i tu ho fas molt bé! :)