Vet aquí el llibre més venut el dia de Sant Jordi enllà de la Panadella (Panadella ençà per als ponentins). Amb pròleg de Lo Cartanyà. Un volum, com el títol i el nom del prologuista indiquen, poc seriós. El llibre sembla una poca-soltada: ho és i no ho és. Perquè Lo nou diccionari és instructiu i divertidíssim, i traspua una autoestima sanota. Des del punt de vista de la filologia, l'artefacte és... diguem que poc rigorós. Tant li fot. La gràcia del volum és que celebra la llengua i la presenta com a font de joc, humor i plaer. Els autors de Lo nou diccionari exploten la dimensió lúdica, llibertina i transgressora de la llengua, s’hi rebolquen com un gat ho fa damunt l’herba fresca, o com un verro –amb perdó– ho fa en el llot. La llengua també ha de ser això!Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta –cap d’ells no és filòleg, per sort– han buscat l’alegria de la llengua i l’han trobada. Trobo que a molts catalans centrals els aprofitaria molt, una lliçó de jovialitat com aquesta. I és que, despullada d’aquesta dimensió, la llengua és trista, asèptica, desemocionada i al capdavall socialment inútil. L’actitud de los tres agosarats autors de Lo nou diccionari em recorda els amics valencians que estimen la llengua de faisó libidinosa, jocunda, i la parlen amb un plaer gairebé carnal (i, consegüentment, entomen la minorització de cada dia com un càstig corporal). Torno al llibre. El millor del volum són els exemples d’ús. Si encara no l’heu aubert, vejats-ne una mostra de cinc:
coneixament. 2 Vigila! Vés amb compte! Coneixament! No l’asbravos tant lo Pasquali que’m fotràs lo càrter als collons!
bavadero. Pitet. Fot-li un bavadero al txiquet, que no s’ammarrano’l jarsé.
poca contribució, pagar. Se’n diu de la persona que no està prou bé del cap, que no carbura gaire. Astà nevant i’l Filip va am samarreta amperi! –Dixa’l, que pague poca contribució...
jusgats. Jutjats. L’astraperlista no les tinie totes i ha pujat mitx ascagarrinat fins dalt als jusgats.
aspitralat -ada. Persona que du la camisa entreoberta, o oberta del tot. Oh que vas molt aspitralada; tapa’t, tapa’t, que t’arrofredaràs am lo popam afora.
A Lo nou diccionari només li veig una pega: deixa de banda la franja de Ponent. “Amb els fragatins no ens hi vam voler posar per evitar polèmiques polítiques”, diuen els autors. (Robert, Ferran, David, sou unes gallines mullades!)
Bon profit us faço.
6 comentaris:
Quan vaig llegir el títol, em preguntava que era això. Ja ho veig, i sembla divertit.
Un altre petit retret que afegeixo al teu: també hi parlants tarragonins, del sud, que comparteixen aquest lèxic; un calbot, amistós però ferm, per als autors si no els esmenten enlloc.
ai xiguet i quina alegria que'm va fer saber l'existencia d'aquest diccionari! per fi gent que parle normal! ^^ (jo portae bavadero de pitita)
Pere, los txiquets que han aplegat les paraules de "Lo nou diccionari" no podien anar fent via fins a Alacant: han tallat per l'Ebre al seu pas pel terme municipal d'Almatret.
Clídice, ¿i t'anrecordes com quedae lo bavadero d'ampegat?
i ampegalós, que feie mania ^^ sisquere hagués sigut d'aquestos d'ara, de plasticot, va que si?
Ambaparà am aquestos bavaderos d'ara, que els rentes sota la canella i alego són nets.
Si es tracta el tema amb respecte, tot ok, ho dic perquè esmentes lo cartanyà, sèrie de tv3 on crec que es tractava la varietat de català de les terres de l'ebre amb,m diríem, "poc respecte"
Publica un comentari a l'entrada