Permeteu-me un consell: si no teniu temps per llegir, llegiu epistolaris. Un els va espigolant a estones petites, desordenadament i fragmentària, no se n'adona i ja s’ha llegit el volum sencer. D’uns anys ençà el gènere epistolar va de puja a casa nostra. Crec que hem trigat massa a descobrir el valor històric, literari, lingüístic (cultural en definitiva) que hi ha en els epistolaris dels bons escriptors. Però vaja, més val tard que mai.Ara tinc entre mans l'Epistolari Joan Coromines & Joan Sales (Fundació Pere Coromines 2004), en el qual, ultra una mala fi d’informacions i consideracions valuoses, trobo referències a Màrius Torres; i, com sigui que enguany commemorem el centenari del poeta, em plau mostrar-vos-en unes línies que daten del 1948. Vejats què en deia Joan Sales [foto]:
“El doctor Carles Cardó, en la seva darrera lletra, em diu que després de la lectura íntegra de les poesies [de Màrius Torres], el té sense dubtes «pel primer poeta que ha donat fins ara la llengua catalana». És la primera adhesió al meu punt de vista, i venint de tan alta persona no cal dir la satisfacció que m’ha produït. Crec que us passarà com al doctor Cardó, o sigui que a mesura que l’aneu rellegint l’anireu trobant més i més gran i ple de sentit, perquè també em va passar a mi i ha passat a altres persones. L’extrema simplicitat de l’estil desconcerta, avesats com estem al barroquisme delirant dels poetes catalans de la generació anterior (feta excepció d’en Carles Riba). Cal reavesar-se a la idea que els poetes grans són simples i dreturers de l’expressió dels seus sentiments.” (p. 82)
De moment, i per no allargar-me, em limitaré a aquesta cita. D’aquí uns dies, una altra. (I, ja que hi sóc, faig constar que subscric les paraules de l’editor, traductor i poeta barceloní.)
3 comentaris:
Com és que parlant d'en Sales i en Màrius Torres no en dius res de les magnífiques "Cartes a Màrius Torres"?. Penso que és una gran obra, no fa pas gaire anys novament editada (Club Editor, dins la col·leció "La Cara fosca de les lletres"). Llegint aquestes cartes vivim en directe fets importantíssims de la nostra història tal com ho percebien els qui ho relaten, esclar. D'aquí la màgia, de veure en directe amb els ulls dels seus narradors aquells fets reals que anaven succeint-se en aquell moment present que ara ja és passat. En aquesta obra epistolar hi trobem història, opinions personals i ... poesia. Vivim en directe com en M. Torres transforma els seus sentiments en emoció impresa perquè la poguem copsar els qui algun dia el llegirem. Encara hi ha gent que es pensa que és d'en Llach aquella poesia que parla d'ànimes que corren com dos rius paral·lels i de meandres, etc. etc. (preciosa la cançó que va fer-ne). A mi em van agradar molt més aquestes cartes que no pas la Incerta Glòria, tot i que sembla ser que la gent ha llegit més la novel·la que no pas l'epistolari. En les cartes hi veiem com van donant forma a les seves poesies -i les crítiques que en fan- ambdós escriptors.
Les memòries (n'hi ha d'interessantíssimes de patriotes catalans), els epistolaris, els poemaris, la història de la nostra nació (sobretot la que ha estat més amagada)són les lectures que em fan xalar més d'aquest món. Tot i que he llegit molta, molta novel·la, ja fa anys que vaig aparcar-la per si mai arribo a vella tornar-m'hi a engrescar... ara el que m'omple són aquests tipus de lectures. Hi ha un moment, un espai de temps per a cada cosa... gaudim-ne apassionadament, doncs!!
Hola, Pili. No en dic res, de les "Cartes a Màrius Torres", perquè no les he llegides; i ara m'adono que a casa no hi són. En prenc nota per fer la comanda al meu llibreter -espero que el llibre encara es trobi.
A mi també m'apassionen les memòries i els epistolaris: quan són bons -i en tenim de molt bons- concentren tot el profit que hi ha en la literatura: història, memòria, saviesa i bellesa. La Fundació Pere Coromines ha fet el favor d'aplegar les cartes del filòleg amb Fabra, Pla, Fuster, Riba, F. de Borja Moll, Avel·lí de Borja Moll i Sales. És un tresor.
Una abraçada!
Preciosa la frase:
"Cal reavesar-se a la idea que els poetes grans són simples i dreturers de l’expressió dels seus sentiments.”
Espero que es trobin les cartes de sales i torres perquè aquest estiu me les volia regalar :)
Publica un comentari a l'entrada