dimarts, 18 de maig de 2010

Joan Sales, independentista

Compleixo la promesa de dedicar un segon apunt a l'Epistolari Joan Coromines & Joan Sales. I ho faré subratllant un aspecte de l’editor barceloní que els culturetes acostumen a passar per alt: Joan Sales era independentista. Sales era més viu que una centella i tenia una visió molt clara de la situació del país, del que se’n podia esperar i del que calia fer. Guaiteu aquestes línies del 1949, quan just feia un any que l’escriptor havia tornat a Catalunya:

“El que hi ha hagut (com ja us deia) és una invasió castellana massissa; una tercera part dels habitants de Barcelona són immigrants vinguts de 1936 ençà (la invasió va començar en època roja –aquesta expressió ha estat ja consagrada per l’ús general-, quan els bonifacis de la Generalitat tenien la llagrimeta prompta als tangos dels «republicanos españoles» sobre les tragèdies dels «hermanos» que volien fugir del domini franquista; des del moment que el domini franquista va arribar a Catalunya, es veu que les tragèdies d’aquests hermanos ja es van acabar, perquè no van fugir més, i ara estan molt ben avinguts amb els «hermanos» franquistes que han anat venint després).” (p. 92)

Sales era així: amb quatre ratlles feia una dissecció esmolada i lúcida, i les paraules no li feien por. Els anys no passen en va i algun dels conceptes que manejava (raça, Església, Exèrcit) ha quedat antiquat, però el plantejament és correcte i vigent. Vegeu un altre fragment de la mateixa carta:

“A mi el que m’esglaia és la incapacitat de cert tipus de català per elevar-se a les idees normals d’Exèrcit, Universitat, Església, Estat, etc. Si aquest tipus fos el característic de la raça, la conseqüència a treure’n és que la nostra seria una raça destinada al fracàs, en tant que inepta a les formes superiors de societat humana. [...] És perquè tinc fe que d’això nostre se’n pot fer una nació (un altre error dels catalanistes era creure que ja ho era), o sigui un organisme social dotat d’Exèrcit, Església, Universitat i Estat propis, que continuo essent nacionalista, i més nacionalista que mai.” (p. 93)

Avui també ens esglaia la incapacitat de cert tipus de català que no entén que no es pot estimar Catalunya sense voler-la lliure, i que la llibertat és ara, perquè demà serà massa tard.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

no fa massa algú a qui admiro ho va dir ben clar en un debat públic: només hi ha independència si hi ha control de la violència legal i de la tresoreria. Ara com ara ho tenim cru, però si es volgués podríem caminar envers aquest objectiu. El mal és que "per dalt" no semblen massa interessats en la qüestió, no trobes?

Joan Calsapeu ha dit...

Clídice, "control de la violència legal" no vol dir necessàriament Exèrcit; sí que vol dir, de precís, policia i poder judicial propis. Trobo que, en el si de la Unió Europea, l'exèrcit és una nosa que ens podem (i fa de bon) estalviar. Perquè un estat membre de la UE no pot agredir militarment un altre estat membre de la UE. Un cop siguem independents, el Regne d'Espanya no ens ha de fer cap por -si un mal dia feien una atzagaiada, la UE té recursos de sobra per fer-los tornar enrere. Si la UE no existís, la cosa canviaria, esclar.

I sí, "els de dalt", "els que fan fer" no semblen gaire interessats en la qüestió. Però s'hi hauran d'interessar encara que no vulguin, si no volen ser escombrats per la revolució democràtica que ara mateix estem vivint.

Clidice ha dit...

justament el "control de la violència legal" és el que ja tenim solucionat amb la policia, el problema ve per la gestió de la recaptació de tributs. Per exemple l'únic país d'Espanya que pot ser independent d'avui per demà sense cap problema és Euzkadi, tenen policia i cobren els tributs. A nosaltres ens falla la caixa i cal tenir-ho molt clar.

David ha dit...

La lucidesa i claredat d'en Sales és la que manca als polítics catalans. Tant de bo algun dia ens en sortim!