Dia del blogaire en crisi

M’adhereixo, amb un dia de retard, al Dia del blogaire en crisi (la idea és de Leblansky, i la logística, d’en Salvador Macip), i em solidaritzo així amb tots els col·legues que han travessat una d’aquelles crisis que ho engegaries tot a rodar, i que generalment se superen amb unes setmanes de descans. Fora d’alguna rara avis, tots els qui fem blog hi hem passat. Ara mateix, el servidor d’aquest xibiu i de vostès passa una crisi que menyscaba la qualitat dels textos. Però la meva no és la típica crisi del ram: en el meu cas el corcó és el cansament de cos i de ment, la manca de temps i d’energia, l’esgotament. Fer dues feines i esquerar dues menudes és una sobrepressió que t’acaba esclafant, i quan el cos diu prou hi ha una devastació que és física, espiritual i creativa. El blog se’n ressent, esclar. I molt. Ja em dispensareu.