20J Mataró: l'assalt al col·legi electoral del Camí del Cros

Com que m'ha tocat viure-ho, us ho conto. Ahir, servidor feia de cap de sala al col·legi electoral instal·lat al CEIP Camí del Cros, a Mataró. En arribar-hi, a tres quarts de vuit del matí, vaig trobar la pancarta de Mataró Decideix que instava a votar, trencada, estimbada d’un costat; i una pintada a la façana de l’escola que deia «Arriba España» (va ser arribar i marxar, però, perquè una hora després la Daixona ja no hi era). A les nou vam obrir la paradeta i els votants anaven fluint. Tot anava com una seda fins que va començar el torn de tarda.

Un error d’organització va fer que a la tarda els dos membres de la mesa es reduïssin a un. Per tant, hi havia només la meva amiga Montse Bover, a la mesa, i jo que l'ajudava. Estàvem asseguts davant l’urna i l’ordinador i vetaquí que entren dos individus una mica estrafolaris, espitregats, tronats, tipus Torrente, que aparencen devora cinquanta-cinc anys. Els quídams deambulen pel vestíbul i s’acosten a la tauleta d’agafar les paperetes amb discreció. Sentim fressa de papers i els veiem que prenen portal. La Montse i jo ens alcem d’una revolada, inspeccionem la tauleta del vot discret i trobem a faltar totes les paperetes (les del sí i les del no). Surto de llampada cap enfora i trobo una escampadissa de paperetes a terra, i els brètols allí plantats, contemplant el resultat de la seva hazaña bélica. M’hi acaro i els enfloco, enfadat: "¿Però qui us heu cregut que sou per venir aquí a molestar i a pertorbar?". El més baix, que blasona un bigoti espès i gris, de morsa, a manera de parafang, em planta cara: "¡Quién os habéis creído que soys vosotros, que utilizáis la escuela de nuestros hijos para hacer cosas ilegales contra España!". Jo que m’hi torno: "Aquí estem fent un exercici democràtic legítim apel·lant a la llibertat d’expressió, i si no us ve de gust participar hi teniu tot el dret, però deixeu-nos en pau!". Procuro que en les meves paraules hi hagi alhora serenitat i fermesa. Mentrestant, la Montse i jo anem replegant la paperetes de terra. Ells es decanten, però l’alt té una cosa a dir-li a la Montse: "Te vamos a chafar la cabeza". "Fora d’aquí!", fuetejo, alçant –ara sí– la veu. El duo de fatxendes es fa enrere, es retira cap a l’aparcament i –ai!– s’atura davant el cotxe de la Montse, que el veu perillar, perquè du el CAT a la matrícula. Ella fa cap a ells, però jo no puc desemparar l’urna. La Montse és ràpida: "Joan, crida als Mossos!". "Ara mateix els truco!". En sentir això, els energúmens toquen pirandó xano-xano.

Truco a en López Tena i els Mossos arriben de seguida. Tot d'una compareixen Joan Baron, portaveu de Mataró Decideix, i els regidors Xavier Safont-Tria i Joan Mora (de la CUP i de CiU respectivament) a fer-nos costat. Seguidament acudeix l’Agència Catalana de Notícies, TV3, Catalunya Ràdio i Rac 1 perquè els fem cinc cèntims de la feta. És ben bé que, en una bassa d’oli, una granota que bota és notícia. Ves.

Passat l’ensurt repoblem la mesa, no fos cas… A les sis ens visita un quintet d’apoderats de CDC; tres d’ells es queden amb nosaltres i s’hi estan fins en acabat l’escrutini. Gràcies de tot cor. Acabades les feines, la directora de l’escola, l’Imma Dot, s’ofereix per traslladar urna, ordinador i actes amb el cotxe a la seu de Capgrossos. Gràcies, Imma. I per acabar em quedo amb una valoració intel·ligent que va fer la Montse quan ja estàvem més tranquils: "Que ens passi això, Joan, vol dir que s’ha acabat, que no ens podem entendre de cap de les maneres amb Espanya". Ben xafat, Montse.