La poesia és el feix de llum que la lupa projecta sobre un punt i el du a la incandescència. El punt és el poema. El fum és l’ànima que crema. El dolor sóc jo.(Sí, és cert. Les mans que ara m’embenen la ferida són les teves. ¿Com ho has endevinat?)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
El teu post és un dels millors intents de descriure la poesia que he llegit mai. Salutacions.
una bona definició en un augment poètic
David i Laura, gràcies. ¿On aniríem a parar sense la poesia? Sense ella, el món seria com un ocell sesne ales.
Hi ha món sense poesia?
Publica un comentari a l'entrada