dimarts, 9 de març de 2010

La lupa i la poesia

La poesia és el feix de llum que la lupa projecta sobre un punt i el du a la incandescència. El punt és el poema. El fum és l’ànima que crema. El dolor sóc jo.

(Sí, és cert. Les mans que ara m’embenen la ferida són les teves. ¿Com ho has endevinat?)

4 comentaris:

David ha dit...

El teu post és un dels millors intents de descriure la poesia que he llegit mai. Salutacions.

Laura Dalmau ha dit...

una bona definició en un augment poètic

Joan Calsapeu ha dit...

David i Laura, gràcies. ¿On aniríem a parar sense la poesia? Sense ella, el món seria com un ocell sesne ales.

Cosme ha dit...

Hi ha món sense poesia?