La poesia és el feix de llum que la lupa projecta sobre un punt i el du a la incandescència. El punt és el poema. El fum és l’ànima que crema. El dolor sóc jo.(Sí, és cert. Les mans que ara m’embenen la ferida són les teves. ¿Com ho has endevinat?)
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
Fa 9 hores
4 comentaris:
El teu post és un dels millors intents de descriure la poesia que he llegit mai. Salutacions.
una bona definició en un augment poètic
David i Laura, gràcies. ¿On aniríem a parar sense la poesia? Sense ella, el món seria com un ocell sesne ales.
Hi ha món sense poesia?
Publica un comentari a l'entrada