dissabte, 6 de març de 2010

El fantasma

Em desdoblo per a conversar, pensiu, amb mi; i no sabria dir qui dels dos és el fantasma.

2 comentaris:

Sadurní Vergés ha dit...

Hola Joan! Llegint el teu apunt he recordat aquell poema de Gil de Biedma que es titula, precisament, "Contra Jaime Gil de Biedma", en el qual el jo poètic de l'autor parla de tu a tu amb el seu altre jo, com un amic pesat que estimes però que no te'l pots treure mai del damunt.

Salut i bon diumenge,
S.

Joan Calsapeu ha dit...

Hola, Sadurní. Conec el poema -és un dels més cèlebres de Gil de Biedma-, però la veritat és que quan redactava aquest microapunt no el tenia present. I és cert que el plantejament és similar: el "pelmazo, embarazoso huésped" del barceloní s'assembla al meu fantasma. Per bé que el que jo vull evocar és una altra cosa: la inconsistència de la identitat personal, feta de retalls aliens i inconsútils: una quimera volàtil, un espectre apedaçat.

I, de fet, encara hi ha una altra possibilitat: que tots dos siguem fantasmes. Com a l'esplèndida pel·lícula d'Amenábar, "Los otros", en què els uns són els fantasmes dels altres i els altres són els fantasmes dels uns; i tothom està convençut que els ectoplasmes són els de l'altra banda.

Salut!