Les "engrunes" i els "retalls" de Modest Prats

Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes, és el títol del volum que aplega la major part dels treballs del professor Modest Prats sobre llengua i literatura. Es tracta d’un patracol de 679 pàgines, editat enguany per l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de Girona i CCG Edicions, per iniciativa del Grup d’Història de la Llengua de la UdG. És un llibrot important per més d’una raó. En primer lloc perquè, si bé la majoria dels textos han estat ja publicats, eren pràcticament inaccessibles als seus lectors potencials. En segon lloc, perquè hi apareixen textos inèdits que són meleta (com “Traduccions de Racine rosselloneses” o “Sobre el plaer de la lectura”). En tercer lloc, per la transcendència dels treballs, que obren portes i portells als investigadors joves. I, en quart lloc, perquè Prats escriu molt bé i en els seus papers s’equilibren –cosa rara– el rigor i l’amenitat.

Modest Prats va saltar a la palestra als anys noranta, enllà de la cleda filològica, amb les seves reflexions sobre la situació actual i el futur de la llengua catalana: la seva “Meditació ignasiana sobre la normalització lingüística” va ser reeditada dins el volum El futur de la llengua catalana, signat també per August Rafanell i Albert Rossich, i va remoure consciències. Doncs bé, aquest llibre conté altres textos d’aquest caire, menys coneguts però igual de llampeguejants: “Quatre cartes i una postal a la societat catalana” i “Ventura i risc de la nostra realitat cultural”.

Però Modest Prats és molt més que això. És l’home que ha cremat vint anys de la seva vida per a fer, juntament amb Josep M. Nadal, els dos primers volums de la Història de la llengua catalana (Ed. 62), que abracen des dels orígens fins al segle XV -els volums següents els haurà de fer algú altre, diuen. És el filòleg, l’investigador i l’escrutador de textos que interpreta, reinterpreta i dóna llum. És el mestre que ha fet escola i ha adelitat milers d’alumnes, fins que l’any 2001 es va jubilar (deixant, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, el llistó molt alt). Engrunes i retalls dóna compte de quaranta anys de mestratge en els àmbits següents, que es corresponen amb els set capítols del volum.

Capítol 1: La llengua medieval (quatre estudis filològics i una conferència sobre el Cant espiritual d’Ausiàs Marc).
Capítol 2: El català barroc (sobre la llengua literària a la Catalunya del XVII).
Capítol 3: El segle XVIII (una aproximació global a la llengua catalana al segle de la llum, i un estudi sobre l’activitat literària al Rosselló després de l’annexió a França).
Capítol 4: La llengua literària contemporània (és el més extens; estudis sobre els principals autors de la literatura catalana recent, sobretot dels preferits de Prats: Verdaguer, Ruyra, Carner, Riba i Pla).
Capítol 5: La llengua, el país, el present i el futur (el Prats que pateix, lúcidament, per la llengua i el país).
Capítol 6: L’Església i la llengua catalana (Modest Prats és capellà, i per tant la relació llengua/Església és també un dels seus centres d’interès).
Capítol 7: La literatura i la vida (materials de caràcter molt divers que tracten de la vinculació de l’autor amb la literatura i els escriptors).

Ja està. I bon profit si us plau. Ara, trobo que la millor manera d’acabar aquest apunt és recordar les paraules que Prats va pronunciar en la seva darrera lliçó a la Universitat: “Sant Jeroni va traduir-ho en llatí en aquests termes: «In principio erat verbum». Tinc a la mà dues edicions catalanes de la Bíblia: una tradueix el grec per Verb, l’altra per Paraula. En tots els casos Verbum (Verb, Paraula) ho escriuen en majúscula. Us dono gràcies a tots perquè, amb tantes paraules que us he dit i m’heu dit, m’heu acostat a la Paraula. Gràcies.”