Memòria de la guerra de Cuba

El poema que segueix l’hi contà a la Magdalena (una mataronina que ara en té vuitanta-tants), quan era menuda, una tia seva que, si fos viva, avui tindria prop de cent cinquanta anys. Els versos evoquen la desfeta de l’armada espanyola comandada per l’almirall Pascual Cervera al port de Santiago de Cuba (1898). Però sobretot parla de la incapacitat de representar l’horror, la basca que provoca la sang inassumible. No sé qui n’és l’autor, ni sé si aquesta peça s'ha publicat mai –si algú ho sap, m’ho digui, sisplau.

“Pintà un pintor a sa manera
una sangrienta batalla:
va pintar-hi un sac de palla,
al costat d’un ratera.
La derrota d’en Cervera,
els porcs dels Estats Units,
un paquet d’escanyapits,
un mico i una carbassa,
i no va tenir la traça
de pintar morts i ferits.”

Cent onze anys després, aquella guerra remota encara ressona en el nostre esperit, i ens inquieta; és un record que fa una reverberació trista, l’eco d’una mortaldat estúpida.