dimecres, 7 d’octubre de 2009

Aigua groga i oli de neu

Ella s’ha cremat el muscle dret. A la farmàcia ens venen una pomada que diuen que va molt bé, de nom Cicalfate. I sí que ha anat bé, sí. Però si haguéssim nascut vuitanta anys enrere hauríem tirat d’aigua groga o d’oli de neu, que també feien el fet. La primera es comprava a les farmàcies; el segon era un remei casolà: quan nevava, hom agafava embostes de neu, les submergia dins oli d’oliva i... diuen que la neu es conservava, i amb aquest brou s’anaven mullant les cremades i un hi trobava molt de consol.

M’ho ha contat la Magdalena, que és la germana gran de la sogra. La meva tia política és un pou de cultura popular, i no sé escoltar-la sense prendre apunts. Com que ve al cas, em parla d’altres remeis antics, com l’aigua sanativa, que servia per curar la febre i la tos -s’aplicava fent fregues en els canells i en el coll. Pel que fa a les pors sobtoses, es distingia entre els ensurts i els espants; per als primers es bevia aiguanaf compost o del bo (mesclat amb herbes remeieres); per sobreposar-se als segons, l’afectat s’enviava coll avall una tímbola de conyac o de whisky –baldament fos un marrec.

El que m’interessa més d’aquests remeis antics és –guerxament professional, ho sento– el nom: la meravellosa tirada a la lexicalització o sintagmació, que és talment un broll de poesia i de sensualitat. L’Albert Pla Nualart en parlava fa poc a l’Avui, i servidor també hi ficaré cullerada, perquè em plau.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

veia la iaia (la mare del pare) amb les seves potingues, era remeiera, filla i néta de remeieres vingudes del Pallars. Malauradament només m'ha arribat algun detall, alguna petita pòcima, sóc filla d'un fill, no pas d'una filla. Per les cremades no hi ha res millor que l'aloe vera, garantit :) Tens sort si pots parlar amb alguna dona "de les d'abans" que encara servi els records :)

Joan Calsapeu ha dit...

Hi ha persones grans que tenen una memòria (remota) prodigiosa. No recorden què van sopar ahir, però tenen frescos els records de la República i de la guerra. Són llibres humans, memòria encarnada. Quan tinc l'oportunitat de conversar-hi i duc la llibreta a la butxaca, desenfundo d'una revolada i disparo notes.

pere ha dit...

o clara d'ou.