divendres, 23 d’octubre de 2009

...i a Llavaneres també

Dijous vam constituir la plataforma ciutadana que organitzarà a Llavaneres la consulta sobre la independència de Catalunya. O sia, vam nomenar les persones que representaran legalment l’entitat, vam resoldre de convidar les entitats del poble a participar-hi, vam acordar de fer la consulta en la segona tongada (al mes de febrer), i vam començar a dissenyar un pla de treball. A més de moltes persones que hi érem a títol personal, hi havia regidors i membres de CDC, ERC i SOS Llavaneres. Una idea claríssima: la consulta de Llavaneres sorgeix de la societat civil, que en du les brides i n'assumeix el protagonisme (les formacions polítiques acompanyen, donen suport humà i material, des d’un segon rengle).

A ningú se li escapa que Llavaneres és un lloc especial: un lloc que durant molts anys ha estat emblemàtic per al PP, un lloc molt conservador, prou descohesionat, una mica al marge de les correnties de llibertat i de progrés que fan part del fons del país i singularitzen Catalunya. A ningú se li escapa, doncs, que la consulta de Llavaneres, si té èxit, tindrà valor referencial: indicarà que la llibertat nacional dels catalans està servida, que només hem d’allargar la mà i prendre-la.

Perquè les coses siguin així, i envist l’experiència prèvia d’Arenys de Munt (en la qual vaig tenir l’honor de participar), demano als meus convilatans la màxima participació: el seu vot mai no ha sigut, ni serà, tan important. I als llavanerencs que s’impliquin en l’organització de la consulta, els demano que actuïn d’acord amb aquests tres principis:

UNITAT: A totes les nacions del món hi ha dues esferes polítiques: la de la confrontació partidista i la dels consensos de país. Totes dues són imprescindibles -si en manqués una, la democràcia no seria possible. La llibertat nacional, el dret a decidir de la gent, fan part de la segona esfera, en la qual les entitats, els partits, la gent, hem de fer una pinya espessa.

GENEROSITAT: L’afany de protagonisme és una pulsió natural en tothom que té projecció pública (en els polítics, per exemple). No ho hem de censurar pas. Però ara, avui, aquí, cal renunciar-hi. Temporalment. Cal arraconar els personalismes i els rèdits de partit i donar el protagonisme als altres (sobretot, a la gent). El país ho demana i ho necessita.

CONFIANÇA: La consulta d’Arenys de Munt va ser un èxit perquè totes les parts implicades es van fer confiança (les entitats, els càrrecs electes, els partits, els voluntaris i els votants). Vet aquí la clau: esborrar les suspicàcies, plegar el retrovisor i confiar en els altres. Això tot sol multiplica per mil la nostra força, i ens fa mereixedors de l’Estat català que volem.

7 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

País Valencià, clar, PERÒ ARA EQUADOR!

Joan Calsapeu ha dit...

Ah! Entesos. Ara em situo. Caram.

Núria Calsapeu ha dit...

Doncs que no pari això! a Argentona hi estic una mica ficada i la fem el dia 13 de desembre.Visca!

Joan Calsapeu ha dit...

Això no pararà fins al dia de la independència. A més, els espanyols cada dia ens ho posen més fàcil -avui he sabut que l'aplec d'associacions catalanes de la gent gran ha estat EXPULSADA de la federació espanyola perquè exigia respecte a la llengua catalana. És una gran notícia. I les que vindran...

Vaja, que els IMPARABLES no seran aquella trepa d'escriptors -tots bons, per cert, i alguns molt bons: els imparables som nosaltres.

Jaume Viladric ha dit...

Correcte, borinot. Qui no pararà fins aconseguir-ho som nosaltres. Ja portem massa anys sagnant. I hem vist clar que les coses canvien, a poc a poc però de manera imparable, des de baix.
A Sant Cugat també hem creat la Plataforma per fer la consulta. Endevina a quina subcomissió sóc!
Felicitats pel pas endavant de Llavaneres.
Jaume

Joan Calsapeu ha dit...

Doncs no sé pas quina pot ser aquesta subcomissió... ¿La dels contadors de romanços?

Anònim ha dit...

Bé, m'agrada tot plegat per la capacitat d'agitació de consciències i perque com a mínim ens manté ben vius en el mapa del món! Quantes vegades no ens hem hagut de sentir que això de les identitats era friqui? Havia arribat a pensar que se'ns menjarien ... però vet-t'ho aquí que els descontextualitzats són ells, entestant-se a preservar drets de conquesta. Apa endavant.