dilluns, 5 d’octubre de 2009

Sexe en família

La vida sexual dels amics només té interès quan és patètica. Per sort, ho posen fàcil. Perquè, com menys coses hi ha per dir, més imperiosa és la necessitat de dir-les. És el cas dels amics que han tingut l’acudit de procrear. Ella i ell, verbigràcia. Ella i ell tenen la pubilla, Alfa, i l’hereu, Beta; la primera té tres anys, i el segon, pocs mesos; una prole que potser fa més emocionants, però no més fàcils, els encontres sexuals. Perquè us en feu una idea...

Diumenge, set del matí. La gran, que s’ha despertat, envaeix tumultuàriament el tàlem conjugal. L’ajeuen enmig del llit. S’està ben bé una hora rebolcant-se i cantussant; de tant en tant posa el nas damunt el de son pare i diu “Hola!”. Fins que se n’atipen i es lleven, després d’una nit de son precari. Fa un parell de nits que no dallonses. Avien Alfa al menjador, engeguen la tele i li posen dibuixos. Van a la cuina per arreglar l’esmorzar. S’abracen –no per amor, sinó per compassió– i passa el que passa: que els fogons s’encenen i el cafè puja. El caganiu dorm a l’habitació d’ells, on hi ha els ormejos. ¿Què faran?

Fan cap a l’habitació i maniobren en silenci. Se sent la bonior de la tele i també Beta, que esbufega. Fan el que poden -que és prou-, fins que els bufecs de la menuda tornen grinyols i se sent patapum! pam! buaaaaaa! Ella salta del llit i corre a administrar els primers auxilis: Alfa ha caigut quan s’enfilava a una de les cadires plegadisses de la cuina. Fi del partit. Resultat: Local 1, Visitant 0. Confien que de nit hi haurà pròrroga, i aquesta esperança els ajuda a passar el dia.

¿Us feu càrrec de la cosa?

2 comentaris:

Clidice ha dit...

hihihihi no sé pas de què em sona? ;)

Joan Calsapeu ha dit...

Els qui tenim fills petits(sobretot més d'un) sabem de què va, això. El coitus interruptus per imperatiu filial s'instal·la a les nostres vides i ens raciona el plaer.