diumenge, 4 de gener del 2009

'Dietario voluble', d'Enrique Vila-Matas

Té raó la Care Santos quan diu que “estem vivint el moment de la narrativa del jo” i que ara “ve de gust explorar aquest nou camp i deixar de banda la ficció pura”. Aquest tirat juga a favor dels dietaris, que a casa nostra han assolit una qualitat extraordinària (els d’Enric Sòria i Ramon Guillem són impagables, com ho foren els de Josep Pla i Marià Manent).

Ahir vaig enllestir la lectura del Dietario voluble (Anagrama, 2008) d’Enrique Vila-Matas, i m’ha sabut greu consumir l’última pàgina, perquè hauria volgut que no s’acabés mai. El llibre abasta els tres últims anys (2005-08) del quadern de notes personal de l’escriptor barceloní, una part de les quals ja van ser publicades a l’edició dominical d'El País de Catalunya. El volum és magnífic. El dietari sorgeix sobretot de l’experiència lectora de Vila-Matas, és el llibre d’un lector-que-escriu i que intenta entendre el món recolzant-se en una pila d’autors que li fan companyia (Erasme, Montaigne, Flaubert, Pessoa, Kafka, Roth, Bolaño, Gracq, Tavares, Borges, Murakami, etc.). Fidel al seu estil híbrid, Vila-Matas juga a esborrar la frontera entre realitat i ficció, entre biografia i literatura, entre la vida i els llibres -però això ho diu tothom: és un tòpic.

Potser ja no és tòpic dir que Vila-Matas posa la seva immensa cultura literària al servei del plaer i la intel·ligència del lector. Amb una prosa amable -que de vegades recorda la de Calders-, amb calidesa, l’escriptor ens guia dins un territori que és alhora personal i de tots, un arxipèlag de llibres en un oceà d’estupidesa –la profecia de Flaubert feta realitat–, i ens convida a sobreviure nedant d’illa en illa.

6 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Jo estic a punt d'acabar-lo, només em queda l'any 2008. V-M no deceb mai.

Joan Calsapeu ha dit...

Mai. V-M interpreta una simfonia d'idees que fiblen i ens remouen. En haver-lo llegit, el seu 'Dietario' roman i bull, és com un llevat que fa créixer el pa i el fa més bo. La prosa de V-M ens interpel·la de ple. Per exemple, jo ara he de canviar de casa i aquesta frase del llibre m'ajuda a interpretar la pena que sento: "El interior de nuestra casa tiene siempre un antiguo y obsesivo paralelismo con el de nuestro cerebro".

Anònim ha dit...

Més llibres, més lliures té uns quants llibres, de V-M, comentats.
Imma

Joan Calsapeu ha dit...

Gràcies, Imma. Buscaré els comentaris.

Anònim ha dit...

Dec ser més ruc que no l'altra gent al món. Qui entén els barcelonins? No pas jo!

Fan propaganda d'un maleït botifler, i tots tan amples!

Són l'únic protestant, o és qui ningú amb dos dits de cervell ja no es cura de fer cap cas dels barcelonins "híbrids", és a dir, aixarnegats?

Em sembla que també ho hauré de deixar córrer jo, car...

Quin fàstic, tu!

Joan Calsapeu ha dit...

Anònim, no ho ets, ruc -al contrari. Però crec que ets injust: fas unes consideracions ideològiques que no puc compartir, i a més les poses per damunt de la literatura.