Llibres a la deixalleria

No sé si la deixalleria és el lloc més adequat per dur-hi els llibres que ens traiem del damunt. Depèn dels llibres, no? N’hi ha que ja estan bé, allí –penso, verbigràcia, en una novel·leta que vaig publicar a Eivissa fa uns anys. Però vaja, no vull moralitzar: Déu me’n guard de dir a ningú què ha de fer amb els seus llibres. Només em plau contar-vos que dissabte vam anar a la deixalleria del poble i en el contenidor de paper hi vam trobar el Larousse català, la col·lecció completa d'El mundo de los animales i una bona estesa de llibres. Hi havia La noia de la perla, de Tracy Chevalier, en bon estat; però ja el tenim -llàstima. Per a la nena vam agafar El fantasma de la biblioteca, de Jordi Sierra (El vaixell de vapor, Cruïlla); i per a nosaltres, un volum que conté dues tragèdies de Racine: Fedra i Andròmaca. Tres regals.

Trobo que, quan la vida et regala llibres d’aquesta manera, has de córrer a llegir-los. No em demaneu per què. No ho sé. Però ho sento. Em fa una mica de vergonya escriure-ho, però servidor encara no havia llegit la Fedra de Racine. Ho he fet ara, ben bé perquè la vida m’hi ha convidat. I amb gran plaer, per cert: els alexandrins tibats i impecables de Racine subjecten els ciclons amorosos com qui reïx d’embridar un terratrèmol (els protagonistes hi són devastats, però els versos no se’n ressenten, romanen dempeus, i en ells la tragèdia adquireix un relleu majestuós). Constato, a més, el paral·lelisme entre l’Hipòlit d’Eurípides i Racine, acusat falsament de buscar l’incest i l’adulteri amb la reina Fedra, i l’Hipòlit del Tirant, que sedueix l’emperadriu perquè vol ser (i serà) emperador. I és que l’autor del Tirant –Corella, no pas Martorell– coneixia molt bé les fonts clàssiques.