dimarts, 27 de gener del 2009

Llibres a la deixalleria

No sé si la deixalleria és el lloc més adequat per dur-hi els llibres que ens traiem del damunt. Depèn dels llibres, no? N’hi ha que ja estan bé, allí –penso, verbigràcia, en una novel·leta que vaig publicar a Eivissa fa uns anys. Però vaja, no vull moralitzar: Déu me’n guard de dir a ningú què ha de fer amb els seus llibres. Només em plau contar-vos que dissabte vam anar a la deixalleria del poble i en el contenidor de paper hi vam trobar el Larousse català, la col·lecció completa d'El mundo de los animales i una bona estesa de llibres. Hi havia La noia de la perla, de Tracy Chevalier, en bon estat; però ja el tenim -llàstima. Per a la nena vam agafar El fantasma de la biblioteca, de Jordi Sierra (El vaixell de vapor, Cruïlla); i per a nosaltres, un volum que conté dues tragèdies de Racine: Fedra i Andròmaca. Tres regals.

Trobo que, quan la vida et regala llibres d’aquesta manera, has de córrer a llegir-los. No em demaneu per què. No ho sé. Però ho sento. Em fa una mica de vergonya escriure-ho, però servidor encara no havia llegit la Fedra de Racine. Ho he fet ara, ben bé perquè la vida m’hi ha convidat. I amb gran plaer, per cert: els alexandrins tibats i impecables de Racine subjecten els ciclons amorosos com qui reïx d’embridar un terratrèmol (els protagonistes hi són devastats, però els versos no se’n ressenten, romanen dempeus, i en ells la tragèdia adquireix un relleu majestuós). Constato, a més, el paral·lelisme entre l’Hipòlit d’Eurípides i Racine, acusat falsament de buscar l’incest i l’adulteri amb la reina Fedra, i l’Hipòlit del Tirant, que sedueix l’emperadriu perquè vol ser (i serà) emperador. I és que l’autor del Tirant –Corella, no pas Martorell– coneixia molt bé les fonts clàssiques.

4 comentaris:

kiku ha dit...

qui ès capaç de llençar un llibre,ni que sigui molt dolent,el considero igual que qui maltracta un animal.UN ANIMAL!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

tots els llibres mereixen una segona oportunitat

Joan Calsapeu ha dit...

Sí que és lleig, sí, tirar llibres en un contenidor de deixalles. Quan un s'hi troba -com ara jo-, és bo entretenir-s'hi una mica i fer una operació rescat, que per força ha de ser selectiva. I llavors aquests llibres te'ls llegeixes amb un plus de tendresa...

Sadurní ha dit...

Hola Joan,

No m'ho havia parat a pensar mai. Em sembla que algun dia aniré a treure el cap a la deixalleria del meu poble. Si tinc la sort de trobar el que tu hi vas trobar, no serà l'única vegada que hi vagi!

Salutacions,
S.