dimecres, 7 de gener de 2009

Propaganda i confusió contra Palestina

La xarxa ens aboca a una gestió frenètica de la informació, que entomem de manera irreflexiva. Ahir em va passar. Vaig rebre una mena de power point que denunciava l’amenaça de l’antisemitisme i el totalitarisme; feia molt de goig, així que –sense pensar-m’ho– el vaig reenviar a un parell de persones. Error: era propaganda dels lobbies proisraelians que hi ha a Catalunya. Eren tan eloqüents aquelles imatges de l’holocaust, i les apel·lacions a la necessitat de preservar-ne la memòria!... que no vaig parar esment en el moment i en la intenció i en el sofisma de fons.

El meu amic Juli Cuéllar em va fer veure l’error –gràcies, Juli– i em féu arribar un article magnífic de Jennifer Loewenstein, directora associada del Programa d’Estudis sobre l’Orient Mitjà a la Universitat de Wisconsin-Madison. Lleixivet pur. Desinfecció total. Higiene mental en temps empastifats. Lowenstein deixa molt clares tres coses cabdals: (1) El terror desencadenat per Israel contra la Franja de Gaza no té res a veure amb Hamàs, ni amb el “terrorisme”, ni amb la “seguretat”; (2) la crisi actual no té res a veure amb la llibertat, la democràcia, la justícia o la pau, i (3) Israel no té ni ha tingut mai cap intenció de permetre un estat palestí sobirà i viable al costat de les seves fronteres.

Si Hamàs no existís, seríem allà mateix, perquè el problema no és Hamàs, sinó la conculcació sistemàtica dels drets nacionals palestins des de fa seixanta-un anys i el desig israelià d’exercir l’hegemonia a tota costa. El factor islamista només és una excusa per enterbolir l’atmosfera de la crisi i justificar les agressions continuades contra el poble palestí. Si Israel hagués buscat alguna forma de convivència civilitzada amb els palestins, l’hauria trobada; però no ha volgut i no vol. No va voler el 1948, quan es va apropiar d’un 24% de territori més enllà del que legalment li pertocava. No va voler quan el 1967 va ocupar el 22% del territori que restava de la Palestina històrica. No va voler el 1976, quan va votar a les Nacions Unides (només amb els EUA) contra una solució de dos estats. No va voler el 1978 ni el 1982, quan va bombardejar i va arrasar Beirut. No va voler el 1987, quan la primera Intifada s’estengué per la Palestina ocupada. Et caetera.

En fi. Tot això Loewenstein ho explica molt bé a l’article Si Hamàs no existís. I mentrestant, per aquí, Vicenç Villatoro va dient que cal neutralitzar el poder militar de Hamàs perquè la pau sigui possible. I els palestins continuen patint, expulsats de les seves cases, tancats en camps de refugiats, presos al seu país, torturats, massacrats, davant la passivitat còmplice de la comunitat (?) internacional.

9 comentaris:

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

Excel·lent Joan, res mes per afegir-hi. Jo fa dies que m'estic rumiant un post complet clar i contundent sobre la qüestió però hi ha tantes coses per dir que no sé per on començar ni com fer-m'ho.

JOAN CALSAPEU ha dit...

Les cites dels cappares que has trobat, Ròdia, són contundents; i els governs israelians que han vingut després els han interpretats al peu de la lletra. Cal recordar-ho, tot això, perquè és tan fràgil la memòria...

Anònim ha dit...

les victimes ara son els botxins.no n'aprendrem mai

Anònim ha dit...

o

Marcel ha dit...

Només volia dir-te, Joan, que aquesta vegada estic absolutament en desacord amb tu i del tot d'acord amb en Villatoro.
Shalom!

JOAN CALSAPEU ha dit...

Shalom, Marcel. Ja m'ho pensava.

Anònim ha dit...

"Israel es va retirar de tota la franja de Gaza a l’estiu del 2005. El control va passar a mans palestines. Des de gener de 2006 governa el moviment terrorista Hamàs (la UE l’ha reconegut com a moviment terrorista). Hamàs va declarar trencades les negociacions de pau fa uns dies. Va començar a llençar míssils, morters i dispars d’armes lleugeres contra els jueus arribant a una mitjana de 81 per dia. Malgrat els esforços del govern d’Israel per aturar aquests atacs i retornar a les negociacions Hamàs va declarar que el seu objectiu és esborrar Israel del mapa. Quan es comencen a mobilitzar tropes i els senyals de guerra són imminents, Hamàs no evacua els ciutadans palestins de la franja, és més: organitza atacs des de col·legis, centres culturals i vivendes particulars. Hamàs utilitza els palestins com a escuts humans sense que cap mitjà informatiu ho digui".
Terrorisme informatiu

JOAN CALSAPEU ha dit...

T'agraeixo les consideracions i el link, Anònim -de debò! Em costa de creure això que diueu: que Hamàs organitza atacs des de col·legis. Si fos veritat, jo hauria de modificar substancialment la visió que tinc del conflicte. D'altra banda, crec -puc equivocar-me, clar- que la ideologia i el discurs de Hamàs són una qüestió de conjuntura, una cosa passatgera, el resultat de la pèssima gestió dels governs d'Arafat i de la pressió insuportable d'Israel sobre la població palestina de Gaza. Em sembla prou clar que el bessó del conflicte és la nul·la voluntat de tots els governs israelians d'acceptar un Estat palestí al seu costat. I em sap molt de greu, perquè m'estimo Israel.

JOAN CALSAPEU ha dit...

En Marcel em fa arribar un article de l'escriptor israelià Avraham B. Yehoshua sobre el conflicte palestinoisraelià. Està traduït de l'hebreu al francès. És molt interessant -i està lluny de tot maniqueisme. Gràcies, Marcel. Vet-lo aquí:

http://hebdo.nouvelobs.com/hebdo/parution/p2305/articles/a391975-.html?xtmc=yehoshua&xtcr=15