Camell 1: Si sembla que ens entenem, és que hi ha un malentès.
Camell 2: Sortir de tu mateix és necessari. I entrar dins algú altre és fer de la necessitat virtut.
Camell 3: En la bona poesia no és el poeta, sinó les coses, que pensen. El pensament brolla dels objectes. El poeta no és sinó un intermediari.
Camell 4: Una sensació és una suposició.
Camell 5: Un engorjat on els crits es multipliquen en silenci: vet aquí l’home.
Camell 6: Els homes intel·ligents tenen vocació de desertors.
Camell 7: La poesia és un exorcisme.
Camell 8: Ens cal sempre el criteri d’algú altre: som deficients morals.
Camell 9: Déu fa el seu fet sense necessitat d’existir.
Camell 10: Hissar una vela per dins i buscar el vent. Escriure és això, per a mi.
6 comentaris:
Estic molt d'acord amb el camell 3. Sempre he pensat que el poeta només és un observador i transmet les seues observacions.
Salut.
Jo estic molt d'acord amb el camell 2. Té un sentit de l'humor extraordinari.
Calpurni, el camell 3 no és gens original. Josep Palau i Fabre deia una cosa molt semblant: que el poeta és un mèdium.
Miquel, és que si no riem una mica, això no s'aguanta.
Salutacions a tots dos.
El camell 6 està molt bé, si fos camella diria: les dones intel·ligents ni es plantegen enrolar-se ;)
M'ha fet gràcia això dels camells.
Bon exercici, sí.
Molt bons!
Publica un comentari a l'entrada