Llegeixo Viatge al fons de la nit, de Céline, i trobo això. El protagonista ha abandonat el seu diguem-ne lloc de treball, s’ha endinsat a la selva, i al cap d’uns dies troba un militar espanyol que feia tres anys que vivia sol en aquell racó de món, on Cristo va fer els tres crits:
“A fi de curar-me el deliri, vaig demanar, a aquell espanyol, si tal vegada coneixia alguna bona medicina indígena que pogués posar-me bo. El cap em treballava abominablement. Però ell no volia ni sentir-ne a parlar, d’aquelles potingues. Per ser un espanyol colonitzador era fins estranyament africanòfob, fins al punt que refusava de fer servir, a les latrines, quan hi anava, fulles de bananer i tenia a la seva disposició, tallats per a aquest ús, tota una pila de fulls del Boletín de Asturias, expressament.” (p. 186)M’estic de fer cap comentari.
4 comentaris:
Caram, venint de qui ve!
La merda que quedi a casa ... Ai, quin país.
A los lectores de Céline les gusta que les escriban a gritos. Ara que t'has llegit Céline,què en penses del comentari de Bioy Casares?
Em sembla un rot.
Publica un comentari a l'entrada