dimarts, 8 de febrer del 2011

Caravana d'aforismes



Camell 1: Si sembla que ens entenem, és que hi ha un malentès.

Camell 2: Sortir de tu mateix és necessari. I entrar dins algú altre és fer de la necessitat virtut.

Camell 3: En la bona poesia no és el poeta, sinó les coses, que pensen. El pensament brolla dels objectes. El poeta no és sinó un intermediari.

Camell 4: Una sensació és una suposició.

Camell 5: Un engorjat on els crits es multipliquen en silenci: vet aquí l’home.

Camell 6: Els homes intel·ligents tenen vocació de desertors.

Camell 7: La poesia és un exorcisme.

Camell 8: Ens cal sempre el criteri d’algú altre: som deficients morals.

Camell 9: Déu fa el seu fet sense necessitat d’existir.

Camell 10: Hissar una vela per dins i buscar el vent. Escriure és això, per a mi.

6 comentaris:

Calpurni ha dit...

Estic molt d'acord amb el camell 3. Sempre he pensat que el poeta només és un observador i transmet les seues observacions.
Salut.

miquel ha dit...

Jo estic molt d'acord amb el camell 2. Té un sentit de l'humor extraordinari.

Joan Calsapeu ha dit...

Calpurni, el camell 3 no és gens original. Josep Palau i Fabre deia una cosa molt semblant: que el poeta és un mèdium.

Miquel, és que si no riem una mica, això no s'aguanta.

Salutacions a tots dos.

Clidice ha dit...

El camell 6 està molt bé, si fos camella diria: les dones intel·ligents ni es plantegen enrolar-se ;)

Joan ha dit...

M'ha fet gràcia això dels camells.
Bon exercici, sí.

Josep ha dit...

Molt bons!