dilluns, 16 de març de 2009

Màrius Sampere, 'Altres presències'

W. H. Auden diu, a propòsit del poeta que escriu en vers «lliure», que “és com Robinson Crusoe a la seva illa deserta. Ell sol ha de cuinar, rentar-se la roba i sargir-se-la. En uns pocs casos excepcionals, aquesta independència produeix alguna cosa original i impressionant, però molt més sovint el resultat és sòrdid: llençols bruts, llits sense fer, ampolles buides escampades per terra i la casa sense escombrar”.

Doncs bé, Màrius Sampere és un d’aquests rara avis que produeix poesia original i impressionant amb el dit vers «lliure». Servidor ja ho havia constatat en els poemaris Ens trobarem a fora i Les imminències –els únics que n’havia llegit–, i ara que he devorat Altres presències (Meteora, 2008) ho percebo més clarament i tot. Aquest és, en paraules del poeta, “un recull de poemes petits, curts, breus, però, per mi, forts i espessos. Els vaig començar a escriure com un divertimento, com un experiment, com una intranscendència de la transcendència. Al principi no me l’estimava especialment, però a mesura que ordenava els cent onze poemes que hi ha vaig començar a engrescar-m’hi.”

Si el poeta va trigar a engrescar-s’hi, us asseguro que els lectors ens hi engresquem des del primer poema. Altres presències conté el Sampere metafísic, intens i profund que coneixem, emperò amb una dicció depuradíssima que recorda Ungaretti, amb una concentració d’energia inusitada. Un dóna un cop d’ull als poemes i sembla que s’hagin de fondre els ploms. Per aconseguir això Sampere se serveix de figures com la paradoxa (“El món s’acabarà / abans del darrer dia”), però imposa sobretot amb les metàbasis cantelludes que són marca de la casa: “I la mort és que vomito” n’és una; “Cadascú / sóc jo mateix / en aquelles altres circumstàncies” n’és una altra. Us deixo amb una presència mínima de Sampere, just per fer boca:

“Ser el desconegut,
poder evitar-ho
i no aprofitar
l'ocasió, retrocedir
fins arribar a l'últim dubte
d'hom mateix.”

(Màrius Sampere, Altres presències, p. 81)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon post.
Una mica més de SAMPERE

Ja t´has alçat i camines,
ara entraràs, ho sé.
T´acostaràs, ho sé més,
respiraràs per mi,ho sé encara més,
i m´ho diràs tot.

..........
Imma

Joan Calsapeu ha dit...

Preciós. Jas aquesta altra mica de Sampere, que no és poesia, però com si ho fos: "Sóc un apassionat del caos. Sóc dels qui creuen que la llum va venir per il·luminar el caos, no pas per ordenar-lo, perquè, altrament, no s'explica l'existència del mal i del dolor."

Sampere és descregut i realista. Pomots i figaflors, absteniu-vos de llegir-lo.