dimarts, 3 de març de 2009

Ausiàs March, 550 anys

Avui fa cinc-cents cinquanta anys de la mort d’Ausiàs March. El poeta va morir el 3 de març de 1459 a la ciutat de València i fou soterrat a la catedral d’aquesta ciutat, on encara es pot veure la seva llosa sepulcral, prop de la Porta de l’Almoina.

Martí de Riquer va qualificar March com el poeta “més profund, impressionant i permanent” de la literatura catalana. Profund, per la càrrega de personalitat que posseeixen els seus poemes. Impressionant, per l’exactitud i la pruïja amb què el jo del poeta arriba al lector. Permanent, perquè els seus versos influïren en tota la poesia posterior catalana i castellana. Trobo que és bo recordar aquestes paraules.

Servidor només vull puntualitzar que la poesia d’Ausiàs March conté elements que anticipen la modernitat poètica que segles més tard encetarà Baudelaire: el sentiment d’orgull, la voluntat antiretòrica, la tensió turmentosa amb el món, l’alta exigència moral i l’apel·lació a la complicitat del lector. “Be.m maravell com l’ayre no s’altera / e com lo foch per fexuch pes no cau”, fa un vers del poeta. Un batec ansiós, una ànima malalta d’intel·ligència, uns versos que es fan mal. Pura modernitat endolorida.

Per commemorar-la, avui a les 19:30h es presenta al Centre de Cultura Contemporània de València una nova antologia de poesia marquiana, de nom Per haver d’amor vida, enrengada per Josep Pujol i Francesc J.Gómez.