En el meu cas, a més, les faves estan associades a un record d’infantesa. A prop de casa vivia l’oncle Joan, que era pagès i tenia faveres i pesoleres, i els divendres a la tarda la nostra feina era pelar faves i pèsols per dur-los a vendre l’endemà, al mercat de la plaça de Cuba, a Mataró. El rem no era pesat, era fins i tot agradable. M’abellia obrir les beines dels pèsols i escombrar-les per dins amb el polze. Amb les faves era diferent: la beina era pilosa i dura, i un cop oberta calia arrencar-ne els llegums un per un. Era més entretingut. Però la forta aroma d’hort que desprenien aquelles faves m’embriagava, se m'enduia. Mai més he tornat a sentir aquella olor.
Bruixeria i etiologia social del mal
Fa 4 hores
2 comentaris:
Fetes , senzillament, amb una mica de ceba i pernil, molt i mooolt bones!!!
A mi m'agraden molt ofegades, amb pèsols i poc tall.
Publica un comentari a l'entrada