dijous, 19 de març de 2009

Respiren contra nosaltres

El partit de Rosa Díez ha tornat a posar a votació la Proposición de Ley orgánica para prevenir y erradicar la discriminación lingüística y asegurar la libertad de elección de lengua (que ja havia presentat el juny del 2008). UPyD ha perdut la votació, però ha obtingut el suport del Partido Popular. Cosa que vol dir que, quan torni a manar, el PP aprovarà aquest paper o un de semblant –sobretot si (cosa probable) els diputats d’UPyD tenen la clau de la governabilitat.

M’he llegit –de biaix– el paper de marres, i fa feredat: és franquisme lingüístic disfressat de drets individuals -només els seus: els catalans no en tenim, de drets-, la ideologia lingüística hegemònica a les Espanyes feta projecte de llei. Totes les consideracions que s’hi fan giren al voltant del sofisma següent: en els territoris on són oficials, el gallec, el basc i el català discriminen, perquè els qui no en saben, o no en saben prou, han d’aprendre aquestes llengües –ves quin càstig–, i si no ho fan no tenen les mateixes oportunitats que els altres (en l’accés al treball, per exemple). Entre els territoris sedicientes [sic] hi compten la Comunidad Valenciana, un lloc on el govern maulet –tots ho sabem– no deixa viure els castellanoparlants i obliga llurs fills a rebre l’ensenyament en valencià, vulguen no vulguen.

La fellonia mare de la Proposición consisteix a considerar que hi ha una llengua que és instrument de discriminació legítima (la seva) i unes llengües amb les quals no és legítim exercir cap discriminació. El castellà discrimina molt, moltíssim, perquè qui no en sap té limitacions i problemes de tota casta –però Rosa Díez no hi té res a dir, d’aquesta discriminació. A ella li fa nosa la miqueta (insuficient, ridícula) de discriminació que s’exerceix amb les altres llengües. Vol que el castellà discrimini una tona, i que el català no discrimini ni un gram. I d’això en diu igualtat. El verí –l’odi, la voluntat d’extermini– que destil·la és tan evident que no val la pena insistir-hi.

Sí que val la pena, en canvi, demanar-nos quina justificació té la nostra permanència en un Estat on la ideologia lingüística dominant és la de la senyora Díez i la del Partido Popular, els quals aviat tindran oportunitat de materialitzar-la des del Govern espanyol. ¿Quin sentit té romandre en un Estat que, fins i tot quan respira, ho fa contra nosaltres?