
M’he llegit –de biaix– el paper de marres, i fa feredat: és franquisme lingüístic disfressat de drets individuals -només els seus: els catalans no en tenim, de drets-, la ideologia lingüística hegemònica a les Espanyes feta projecte de llei. Totes les consideracions que s’hi fan giren al voltant del sofisma següent: en els territoris on són oficials, el gallec, el basc i el català discriminen, perquè els qui no en saben, o no en saben prou, han d’aprendre aquestes llengües –ves quin càstig–, i si no ho fan no tenen les mateixes oportunitats que els altres (en l’accés al treball, per exemple). Entre els territoris sedicientes [sic] hi compten la Comunidad Valenciana, un lloc on el govern maulet –tots ho sabem– no deixa viure els castellanoparlants i obliga llurs fills a rebre l’ensenyament en valencià, vulguen no vulguen.
La fellonia mare de la Proposición consisteix a considerar que hi ha una llengua que és instrument de discriminació legítima (la seva) i unes llengües amb les quals no és legítim exercir cap discriminació. El castellà discrimina molt, moltíssim, perquè qui no en sap té limitacions i problemes de tota casta –però Rosa Díez no hi té res a dir, d’aquesta discriminació. A ella li fa nosa la miqueta (insuficient, ridícula) de discriminació que s’exerceix amb les altres llengües. Vol que el castellà discrimini una tona, i que el català no discrimini ni un gram. I d’això en diu igualtat. El verí –l’odi, la voluntat d’extermini– que destil·la és tan evident que no val la pena insistir-hi.
Sí que val la pena, en canvi, demanar-nos quina justificació té la nostra permanència en un Estat on la ideologia lingüística dominant és la de la senyora Díez i la del Partido Popular, els quals aviat tindran oportunitat de materialitzar-la des del Govern espanyol. ¿Quin sentit té romandre en un Estat que, fins i tot quan respira, ho fa contra nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada