divendres, 27 de març de 2009

Els forts d'armilla

M’informen que s’estan venent molts iots –més que abans. Sembla, doncs, que la crisi famosa és selectiva, que les coïssors dels uns són les pessigolles dels altres. Ja ho poden ben dir, que la crisi és una oportunitat: per a ells ho és. Qui té la faixa plena compra avui barat per a vendre car demà; ves, ja se sap que els diners i els botons són per a les ocasions, i que la misèria fa misèria. Deixeu-m’ho dir altrament, que la parèmia –me la trec de la màniga– que ve ara deu ser una veritat constant i universal: “Mossèn Diner es beu el vi de missa i les hòsties són pel populatxo”.

He dit. I qui ho vulgui fer sonar, que ho soni.

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Dons sí, Joan, sembla que a alguns els ha afectat ben i ben poc; als de sempre, clar.
Bom cap de setmana i bones lectures!

Joan Calsapeu ha dit...

"Als de sempre" ja els pots anar darrere amb una crisi sonant, que el seu cel és a la terra.

Trobo, al recull de refranys i dites de Jaume Alzamora, 'Espigolant dins l'antigor', una parèmia que escau de ple als temps que corren: "Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l'empenyen".

Bon cap de setmana, Mireia!